Algunes coses que passen em fan pensar més
del normal i estic de vacances. Una d’elles l’he observat tafanejant per les
botigues on s’ofereixen tot tipus de productes per a la gent jove – no entraré
en detalls per no deprimir-me – i és el mític fanzine que, sorprenentment, continua estan a la venda. Estem entrant en aquella
fase de l’existència en que hi ha objectes, productes de la nostre
quotidianitat, que es resisteixen a deixar pas als nous que en teoria els
haurien de reemplaçar. I aquest és el tema que em fa rumiar, que no tan sols no
deixen pas, sinó que sembla que s’hi queden i passen a ser objectes d’una certa
reverència.
Viuré dues realitats paral·leles? La de les
noves tecnologies i les velles consentides, potser per un sentimental
romanticisme? Soc del parer que és una proba de que la creativitat va més enllà
de conceptes mercantilistes i, en aquest cas, es sustenta en el seu mateix format físic com la
millor publicitat de sí mateixa. Així doncs, de la mateixa manera que el vinil
es reafirma, sembla que el fanzine
també.
Fora la vulgaritat! Pas a la autenticitat!
imatges d’un fanzine de l’any 1993, quan vivien el seu
moment de natural existència
Thurston Moore amb el mateix fanzine
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada