dissabte, 30 de març del 2013

FANZINES

Algunes coses que passen em fan pensar més del normal i estic de vacances. Una d’elles l’he observat tafanejant per les botigues on s’ofereixen tot tipus de productes per a la gent jove – no entraré en detalls per no deprimir-me – i és el mític fanzine que, sorprenentment, continua estan a la venda. Estem entrant en aquella fase de l’existència en que hi ha objectes, productes de la nostre quotidianitat, que es resisteixen a deixar pas als nous que en teoria els haurien de reemplaçar. I aquest és el tema que em fa rumiar, que no tan sols no deixen pas, sinó que sembla que s’hi queden i passen a ser objectes d’una certa reverència. 
 
Viuré dues realitats paral·leles? La de les noves tecnologies i les velles consentides, potser per un sentimental romanticisme? Soc del parer que és una proba de que la creativitat va més enllà de conceptes mercantilistes i, en aquest cas, es sustenta en el seu mateix format físic com la millor publicitat de sí mateixa. Així doncs, de la mateixa manera que el vinil es reafirma, sembla que el fanzine també. 
 
Fora la vulgaritat! Pas a la autenticitat!
 
 
 
imatges d’un fanzine de l’any 1993, quan vivien el seu moment de natural existència

 
Thurston Moore amb el mateix fanzine

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada