Impressionants cançons tocades amb tota la
sensibilitat del món. Cançons tradicionals que expliquen històries d’amor, de
mort, del sofriment humà, amb una sincera i simple bellesa carregada d’un optimisme
final, com diuen les notes de la contraportada. Aquest és el que es considera segon àlbum de Hester (gens fàcil d'assegurar-ho), editat per Columbia i injustament menys valorat probablement pel fet que el
senyor Bob Dylan va tocar en algunes
de les cançons del primer i en aquest no. Nascuda a Texas però instal·lada a
Nova York des del 1955, aviat es va situar en l’epicentre de l’activitat folk
de la ciutat dels gratacels o sigui al Greenwich Village. Col·laboracions amb el mencionat Dylan o amb Richard Fariña,
amb qui va estar casada, encara que va durar poc, o ser la candidata a formar
un trio folk amb Peter Yarrow i Paul Stookey a partir de la proposta
d’Albert Grossman i que va rebutjar a favor de Mary Travers (trobant la fama com a Peter, Paul and Mary) formaven part de la seva quotidianitat.
Malgrat això i el seu reconegut treball, mai va tenir la popularitat de
companyes de feina com Joan Baez o Judy Collins. A finals de la dècada i
primers de la següent, va fer una breu incursió amb aires psicodèlics de
resultat interessant però en la línia habitual de manca de repercussió.
Continua en actiu acompanyada de les seves filles Amy i Karla Blume.
A poc a poc i amb bona lletra.
A poc a poc i amb bona lletra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada