Avui a la sala Music Hall de Barcelona toca una de las grans figures del
progressiu britànic dels anys setanta, primer amb Atomic Rooster i després amb Emerson
Lake and Palmer. En aquells dies, l’encarregat de les baquetes podia
lluir-se amb els famosos “solos”. La gent restava callada, observant atònita els
remolins que descrivien els ràpids moviments de braços mentre colpejaven
frenèticament, talment com una Regan MacNeil en plena diabòlica possessió.
M’imagino un concert al Primavera Sound on el bateria se li acut, i se li permet, fer un d’aquests
“solos” i, automàticament, els entesos que toquen el dos. Si
és que no es posen de moda, és clar.
Carl Palmer abans d’ahir
Carl Palmer avui
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada