DISSENY
Els italians, també son molt donats a creure’s que fins que no van aparèixer ells amb els seus cascos amb raspall incorporat, no hi havia res al mon. Aquest any commemoren els 100 anys de la primera gasolinera
No ens posarem d’acord de cap manera. N'hi ha moltes de “primeres” gasolineres al món, considerades com a tals. El 1907 a Seattle, el 1913 a Pittsburgh, el 1920 a Italia o el 1924 a Barcelona son algunes dates. Els primers vehicles, la podien trobar a les drogueries. Però la primera construcció com a tal, que només hi compressis combustible i no un parell de rodillos i un pot de pintura, va ser – i aquí si que es posa tothom d’acord – el 1888, quan la senyora de Benz fa una parada per repostar a la ciutat alemanya de Wiesloch. De fet però, no és fins el 1932, que és en una exposició sobre arquitectura moderna al MoMA que s’inclou i és acceptada una estació de servei dins la tipologia del ram.
Com sigui i a banda de gasolineres construïdes per gent com Mies van der Rohe, Walter Gropius o Arne Jacobsen, aquests espais sempre han sigut especials, i no ho dic per la olor. No ser si entranyables, però sí amb el caràcter d’una farmàcia, per posar-hi una semblança. Punts de trobada. De refugi. Per menjar. Per fer anar un aspirador. Fa pocs anys, fins i tot per comprar-hi pa o, paradoxalment encara ara, per comprar-hi ginebra si tens una emergència. En pel·lícules de referencia com Easy Rider (Dennis Hopper – 1969) o The Last Picture Show (Peter Bogdanovich – 1971) formaven part d'aquest atrezzo atemporal.
Amb els anys, la seva estètica, com tants dissenys, han anat perdent punts. Però poc importa, ja estan destinades a desaparèixer. Fins i tot alguna, aquí molt encertadament, ha sigut reconvertida en una sala de cinema, The Cineroleum a Londres. Encara que ara, aquests antics temples també estan a la cua del reciclatge. Propera parada, un trist Lidl.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada