ALTRES REGISTRES
Un disc i passar a la
història. Això sí és clavar-ho. La banda del País de Gal·les es va formar el
1978. Eren els germans Stuart i Philip Moxham més la novia d’aquest
darrer, Alison Statton
Al poc, se’ls hi va unir un
cosí, Peter Joyce, no volien un
bateria i ell va aportar unes primeres gravacions en cinta d’una caixa de
ritmes. Colossal Youth diu la
llegenda que va ser enregistrat en cinc dies. Va ser editat el 1980 a través de
Rough Trade. Abans, corria una cassette, després van venir un parell
d’EP’s. Suficient com per crear tot un exercit de seguidores incondicionals i
crear-se una reputació de la que no cal donar els prou sabuts detalls, tipo Kurt Cobain va dir, etc.
Stuart Moxham en una entrevista explicava això que ajuda a entendre-ho: ‘Estàvem a Cardiff, no teníem un duro ni feina. Teníem temps per pensar en el que volíem fer i cap dels nostres amics que feien música havien tingut cap mena d’èxit. Cap de nosaltres pensava que pogués funcionar. Per tant, teníem clar que el que havíem de fer era ser el més visible possible. I en els dies del punk, manaven el soroll i l’agressivitat. Per tant, era obvi, havíem de fer tot el contrari. Així que tot l’assumpte minimalista i tranquil, va ser una espècie d’elecció conscient. Es tractava de cridar l’atenció’.
A finals de novembre sortirà una nova re-edició, aquesta, commemorativa dels 40 anys del fet. Se’n cuida Domino Recordings, i han fet un pack que inclou, l’àlbum, els EP’s Final Day i Testcard, cançons de Salad Days, Is The War Over i un DVD del seu darrer concert als Estats Units al Hurrah de Nova York el 1980. Edició ‘de luxe’ en vinils transparents, folletos i llibret de 28 pàgines. En definitiva, qualsevol excusa és bona per escoltar-lo novament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada