dijous, 25 de novembre del 2021

LAURA NYRO, LLUM PERMANENT

RECOPILATORI

Qualsevol excusa és bona per parlar de Laura Nyro i sobretot per escoltar-la. No se per quins set sous, aquesta extraordinària compositora i cantant manté in eternum el caràcter de joia oculta.

Opinions contradictòries de la seva carrera, com l’actuació al Monterey Pop del 67, no han ajudat a esclarir aquesta imatge de persona conflictiva, o sí. Va néixer l’any 1947 al Bronx i amb 18 anys ja va signar el seu primer contracte discogràfic amb Verve. Del 1967 i fins entrada la següent dècada, va viure la seva etapa de glòria. El 1971, sense forces per continuar resistint els embats de la fama, els bons i els dolents, amb 24 anys va dir que plegava. Cinc anys després, amb les forces recuperades, va re-prendre l’activitat tant per enregistrar com per donar concerts. Va tenir diferents relacions i a principis dels 80, va començar a viure amb la pintora Maria Desiderio amb qui va consolidar una relació fins el seu traspàs als 49 anys d’un càncer d’ovari. Sa mare va morir del mateix i a la mateixa edat.

Els seus discos d’estudi, més o menys s’han anat re-editant en diferents versions. També s’han llançat alguns directes i recopilatoris en format “posavasos”. Ara Madfish, el segell especialitzat en aquests llançaments a lo grande, ha editat els set discos d’estudi en una capsa super-luxosa, que surt per casi 200 pepinos, amb el nom d’American Dreamer. Inclou els set discos d’estudi, More Than A New Discovery (1967), Eli And The Thirteenth Confession (1968), New York Tendaberry (1969), Christmas And The Beads Of Sweet (1970), Gonna Take A Miracle (1971), Smile (1976) i Nested (1978), més el corrsponent Rarities & Live Recordings. Ve també amb un llibret de 36 pàgines, amb fotografies i escrits de gent com Joni Mitchell, Todd Rundgren, Rickie Lee Jones, Graham Nash o Elton John, entre molts altres. En realitat tothom l’adorava. No? Potser així es pugui passar pàgina i tancar la història. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada