dimecres, 29 de desembre del 2021

LES RALLIZES DÉNUDÉS, LA FI DELS “BOOTLEGS” (O COM A MÍNIM, ELS SEUS)

PUNT i APART

A l’espera dels Reis Mags, el que ens arriba ara per ara de les terres d’orient, és només la insofrible música de Corea del Sud, que amb diferents noms i formes, ens fustiga en un constant bombardeig de novetats de ‘pa sucat amb oli’.

Nens i nenes del cap dret, acabats de sortir del col·legi, repentinats ells i cosificades elles, ens atabalen des de les grans multinacionals globalitzades. Com ja és costum dir, no sempre ha sigut així i com també és costum en la banda japonesa Les Rallizes Dénudés, els esdeveniments seran una incògnita fins el final. S’està anunciant a so de bombo i platerets, que al llarg de 2022 s’editarà o reeditarà, bona part del “catàleg oficial” de la banda convertida en llegenda – però hi ha un catàleg? Sí que la gent de The Last One Musique, erigits com a únics representants, van obrir a mitjans d’octubre una pàgina oficial on s’intueix que alguna cosa s’està movent per poder, finalment, tenir material de la banda de Kyoto amb cara i ulls i poder així deixar de pagar veritables fortunes pels bootlegs que porten corrent fa més de vint anys.

Es diu que fins poc abans de morir Takashi Mizutani, hi havia hagut converses entre aquest i el seu company Makoto Kubota – del que es diu és l’home al darrera de la web – per reactivar el concepte de la banda. De moment, ara han llançat White Awakening, una cançó que serveix per commemorar el segon aniversari del traspàs de Mizutani i que sembla que formarà part d’OZ Days Live: ’72-’73 Kichijoji – 50th Anniversary Collection que sortirà a l’estiu via el segell Temporal Drift.

Per si no n’hi hagués hagut prou amb la imprescindible música que feien, la participació del baixista Moriaki Wakabayashi el 1970 en el segrest del vol 351 de la Japan Air Lines en nom de la Japanese Communist League-Red Army Faction, va servir per enaltir la causa musico-social. S’especula en que Wakabayashi i tres membres més de l’escamot, continuen vivint com a refugiats polítics a Corea del Nord. La sort que tenen aquests quatre és que segur que no els arriba l’arma de destrucció massiva de l’espantós K-Pop sud-coreà.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada