“MARAGDA” ENS MOSTREN EL MONSTRE

NOU REGISTRE

Hi va haver un temps, en que bandes andaluses i catalanes progressives es fusionaven en un sol segell. La música i les bones vibracions viatjaven de l’Albaicín a La Floresta, i viceversa. Potser sigui l’inici d’alguna cosa. De moment, de Barcelona cap a Cadis. Com als 70.

El trio de Barcelona Maragda, han confeccionat un debut espectacular. L’àlbum, de nom homònim, el configuren set temes que desenvolupen la història de Maragda. El comunicat oficial en fa cinc cèntims: ‘És una antiga civilització que, després del Gran Desastre, es va veure forçada a buscar refugi en el subsòl... Finalment, el poble es va acostumar a viure sota l’opressió d’un govern totalitari, conegut com The Core. Però un dia, tot va canviar. Va ser el dia en que la gent va començar a escoltar la crida de la seva veu interior’. En una entrevista per a Psychedelic Magazine, ho filtren i ho situen en lo metafòric, tot i que sense tancar-se a altres lectures: ‘És una història d’alliberament. En aquest cas es presenta com un viatge que algunes persones tenen mentre cerquen la veritat sobre els seus orígens, però pensem que es pot interpretar de moltes maneres.... En la nostra opinió, aporta una perspectiva psicodèlica de la vida’. I ho reblaven dient: ‘És com una metàfora. El nucli pot ser qualsevol element que no permeti el creixement o l’expansió, que podria ser la por, la ignorància, etc...’

Els responsables son Guillem (guitarra), Marçal (baix) i Xavi (bateria), tots tres membres actius de l’escena psicodèlica i progressiva underground de Barcelona i voltants. Amb els temes enllestits, per la producció i la mescla es van posar en contacte amb Edgar Beltri i els Atlántida Estudis de Barcelona. Després va venir l’enviament a Peter Deimel a l’Studio Black Box al nord de Nantes per masteritzar. Finalment, Spinda Records de La Línea de la Concepción, se n’ha cuidat de donar-li cos.

Imagina una sala que programés regularment bandes com aquesta. Imagina que pots entrar sense que cap galifardeu obedient et barri el pas en nom de lleis fetes per governs reaccionaris. Imagina a tothom vivint en pau. No, no és la nova versió de Imagine. Encara que el final podria ser el mateix: “You may say I’m a dreamer – But I’m not the only one – I hope some day you’ll join us – And the worldwill be as one”.