NOU REGISTRE
Jarvis Earnshaw i Trevor
Dunn, amb el nom de Travis Duo,
tenen previst llançar aquest divendres l’album auto-editat Hypnagogia, (hip-næ-'gä-jia, que vol dir pertanyent al període de
l’estat de transició entre la vida de vigilia i la dels somnis, o sigui, alucinacions
hipnagógiques).
Una obra
carregada de passatges jazzístics com si fos un viatge amb diverses aturades en
altres dimensions. També te parades on s’enllaça en conceptes com el free-jazz, amb instrumentacions
abstractes improvitzades que van sorgir a partir d’un conjunt de dibuixos i
diagrames esbossats durant somnis lúcids.
Earnshaw va néixer a Londres, encara que la seva infantesa es va desenvolupar al Japó, debutant amb 15 anys a través del segell Slam Records. ‘Vaig créixer a trompicons en un entorn natural del Japò i mai m’hauria pogut imaginar que acabaria tocant amb Trevor Dunn, un dels meus herois. Encara recordo la primera vegada que el vaig escoltar amb Mr.Bungle, obrint-me el cap amb “Travolta”. Als 13 anys, estava obssesionat amb el grup’, explica. Per la seva banda, el veterà Dunn, a part de Mr.Bungle, ha treballat amb Tomahawk, John Zorn, Fantômas o els Melvins. Hypnagogia l’ha enregistrat i mesclat Martin Bisi (Sonic Youth, Herbie Hancock, White Zombie, Ginger Baker, Swans, John Zorn) al seu BC Studio a Gowanus, Brooklyn i masteritzat per Josh Bonati (William S. Burroughs , Zola Jesus, Beaks>, Mort Garson 'Plantasia', Slowdive, Jenny Hval). A l’hora de ser gravat, se’ls hi va afegir en alguns temes gent com el saxofonista Devin Brahja Waldman (Godspeed You! Black Emperor, Thurston Moore, Notable Deaths).
Fa
quinze dies van compartir aquest vídeo corresponent a Hitherto, on participa amb la flauta Daniel Carter, un altre veterà venerat de l’escena underground
del jazz a Nova York. Una fascinant pista de 4 minuts amb cítares i violoncels
que es recargolen penetrant en el nostre subconscient proveint-nos de nous i
constants sortilegis ritualístics. L’edició en vinil porta com a Bonus Track molt especial, el tema Folie A Deux, una interpretació de Lonely Woman d’Ornette Coleman i un booklet
de 16 pàgines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada