dilluns, 30 de novembre del 2020

LA CALIFORNIA, NYEFLI

POP-ART?

Aquella nit de l’any 1.955, en ple rodatge de The Seven Year Itch, Billy Wilder, la mateixa Marilyn Monroe o Tom Ewell, dubto que estiguessin al corrent del que anava a provocar el pas del metro sota els seus peus

Estaven a punt d’assistir a la constitució d’una de les imatges més icòniques de la industria del cinema i de retruc, de l’art més proper a la societat de consum, altrament en aquest cas concret dit ‘art-kitsch’. 


De fet, és amb aquest epígraf que es considera que està l’escultura de casi vuit metres d’alçada obra de Seward Johnson, que representa a l’actriu en el famós moment i que ara és centre d’una polèmica. Es veu que l’han passejat una mica per algunes ciutats i ara, quan torna a casa, on va estar instal·lada del 2012 al 2014, la comunitat més enrotllada no està gens d’acord. El motiu és... evident? La consideració degradant per les dones. 

La nova ubicació escollida és al davant de l’entrada a l’Art Museum de la ciutat, a Palm Springs, i la comunitat artística i el mateix director no els hi agrada la idea: ‘Quin missatge estarem enviant als més de 100.000 nens i nenes que visiten el museu cada any al presentar una estàtua que converteix en objectes a les dones, i a més, amb una gran càrrega sexual e irrespectuosa?’ diu el director, el senyor Louis Grachos. La proposta per la nova ubicació, ve especialment de P.S.Resorts, un grup hoteler de la ciutat. L’escultura es diu Forever Marilyn. Potser li hauran de canviar al nom per Maybe Forever. 


(fot. Fred Miller)


diumenge, 29 de novembre del 2020

BALTHAZAR, MEMBRES DE L'ACADÈMIA

A LA VISTA

Els flamencs Balthazar, amb el seu indie de llibre, han traçat una trajectòria consagrada a la tradició pop

Amb Sand, que serà el cinquè disc, s’hi existís una acadèmia de les bones pràctiques del gènere, haurien de formar-ne part com a membres destacats. Constarà d’onze temes enfundats en una graciosa coberta obra de l’artista holandesa Margriet Van Breevoort, que editarà Pias. Losers és el primer avançament, editat amb un clip inspirat en les pel·lícules policíaques dels anys setanta. Rollo Jacques Deray o Claude Chabrol. Acadèmic.




dissabte, 28 de novembre del 2020

DIVIDE AND DISSOLVE, BELLESA I COMPROMÍS

NOU REGISTRE

La parella amb base a Melbourne Divide and Dissolve aquest any s’estan superant amb una activitat que desborda creativitat i compromís pels quatre costats

Pel 29 de gener de 2021 tenen preparat el tercer àlbum, Gas Lit, produït per Ruban Nielson (Unknown Mortal Orchestra), aquesta vegada editat per la discogràfica australiana Invada Records. De moment però, podem escoltar el single TFW que van treure a l’estiu, i els avançaments del disc en questió, We Are Really Woried About You i ara aquest espaterrant Denial.

Takaiya Reed i Sylvie Nehill han volgut donar una volta més a la seva particular forma de treballar. El missatge que han llançat és clar: ‘Volem que siguin una manifestació de la nostra resistència a la colonització, l’esclavitud, el racisme, l’estat carcerari, l’imperialisme i les estructures de poder opressives’. We Are Really Worried About Youés una crida a la transformació i la llibertat. La cançó i el vídeo, pretenen soscavar i destruir el marc colonial de la supremacia blanca. Estem teixint juntes la lluita per la sobirania indígena, l’alliberament dels negres i els indígenes, l’aigua, la terra i el retorn de tot això als seus veritables propietaris. Descolonització ara’, proclamen. El vídeo de Denial va ser filmat en la terra sagrada de Taupo-Nui-A-Tia, al final de l’hivern a l’hemisferi sud, per Amber Beaton, la reconeguda directora de treballs experimentals. La peça, és una recargolamenta de riffs que parla per sí sola. Comenten: ‘A vegades no cal parlar per a que s’entengui el què passa. Amb la música, també ens comuniquem amb els nostres avantpassats’. Sens dubte.



divendres, 27 de novembre del 2020

NOTHING IS EVERYTHING

NOU REGISTRE

Al shoegaze se li te com una mica de ganes. Hi ha d’altres subgèneres dels que no s’està permanentment qüestionant la seva continuïtat. Segurament forma part dels tòpics dels que tiren algunes persones de poca molla als que ja estem habituades

El quartet de Filadelfia, des del 30  d’octubre que ja te a la teva botiga preferida de discos - sigui o no sigui black el dia - el seu nou disc, The Great Dismal, el quart de la seva discografia. Nothing, comandat per Domenic Palermo (veu i guitarra), Doyle Martin (guitarra i veu), Aaron Heard (baix) i Kyle Kimball (bateria), aquesta vegada ha comptat amb les col·laboracions de gent propera de closca com Shelley Weiss i l’arpista Mary Lattimore.

Diuen que va ser enregistrat durant la quarantena, però ara ja es fa difícil diferenciar quan ho és i quan no perquè sempre estem en una situació o altra d’alerta roja. Les cançons son producte del que estan provocant i que ens toca viure. S’hi poden escoltar els paràmetres als que estem habituades: aïllament, por, paranoia, comportaments humans en to reflexiu. Palermo, s’hi posa quan explica: The Great Dismal, és com un pantà, un atractiu artifici on la supervivència s’adapta a la mida dels seus habitants. La seva esplèndida naturalesa i les dures conseqüències del seu entorn, mai poden ser menystingudes amb massa facilitat’. Han tret un primer single, Say Less, acompanyat d’un impactant vídeo, dirigit per Jordan Hemingway. Abans però, volum a tope.

(fot. Ben Rayner)

ARETHA FRANKLIN, EL LLIBRE DEFINITIU (O CASI)

LLIBRE

Tot va bé, fins que deixa d’anar-hi, diu l’experiència. A vegades l’amor i tot el contrari, els separa una finíssima línia

Com ha estat aquest cas, i que visualitza el llibre Aretha Franklin. Elogio i apologia de la reina del soul. L’ha escrit David Ritz, que no és un simple periodista, perdoneu: ha estat guanyador de no se quants Grammy, no se quantes vegades el Gleason Music Book Award, el premi Tomothy White ASCAP, entre altres premiets més de pà sucat amb oli. També sabem que guanyar premis forma part de l’escalada. Encara que el certamen i l’adjudicació del premi, surti del mateix lloc.

Així les coses, la mateixa biografiada, abans de dinyar-la l’estiu del 2018, va tenir temps de dir: ‘No malgasti els seus diners en la lectura d’aquest llibre’. Ritz que ja havia escrit sobre ella, es defensa dient que en aquest llibre posa tot el que no va poder posar en l’anterior de fa quinze anys – l’edició original va sortir el 2014.

A real trashy book’ va arribar a dir la reina del soul. Al final però, com sempre, els quartos, gràcies a la polèmica.


David Ritz a casa seva de Los Angeles
(fot Emily Berl/NYT)

dijous, 26 de novembre del 2020

IGGY POP, ES VEN ELS PANTALONS

MERCADILLO

Cada vegada es compra i es ven més roba de segona mà. Per preu no és, perquè hi ha roba nova molt barata

Però no te el punt esbojarrat ni boig de les peces usades. I encara més si la peça en qüestió son uns pantalons. I encara més si els pantalons els ha portat Iggy Pop. Les addictes al producte, tenim l’ocasió de tenir-los, sempre i quant es disposi del que en demanen. Son els pantalons platejats que va portar l’etapa Raw Power amb els Stooges l’any 1973 i que surten retratats en el que va ser tercer i darrer disc de la banda. 

La peça es subhastarà el 2 de desembre, dimecres que ve, a partir de la 1.00 AM si no m’equivoco (10am PT) a través de la casa Julien’s Auctions de Beverly Hills. Formen part d’un paquet que surt amb el nom de ‘Icons & Idols: Trilogy Rock ’N’ Roll’ i per un import inicial de entre 800$ i 1.200$. Els portaria amb calçotets?


dimecres, 25 de novembre del 2020

DOVER LIGHTS, SOBRATS DE INSPIRACIÓ

A LA VISTA

Quin gust anar acabant així l’any. Dover Lights presenten el seu debut homònim en format àlbum, previst pel 15 de gener de 2021, amb aquest single, Three Women, una cançó que ens permet veure per on van els tiros

Dover Lights el componen Daniel Brinker i Andy Moore més Ben Smith a la bateria. Conviuen al territori de les Ozark Mountains, que sembla ser, és al mig oest dels Estats Units. Expliquen que les seves influències son diverses: Nick Drake, Pearls Before Swine, fins a Tears For Fears o This Mortal Coil. Brinker ho amplia: ‘L’àlbum és una experiència. Cada cançó va ser escrita i enregistrada tenint al cap tot el treball. A l’igual que quan escoltem un disc de Bowie, que no hi ha dues cançons que sonin igual, però totes estan lligades a través de les veus, la forma de narrar o els colors i notes de la guitarra’. Tornant al tema de presentació, el mateix Brinker ens dona unes pistes clares: ‘És un retrat de tres dones que han tingut una profunda influència en la meva vida: la primera d’un somni, la segona dels meus viatges i la tercera la meva esposa’. Inspiració per partida triple. 



dimarts, 24 de novembre del 2020

DIWALI A LA TATE BRITAIN

ART – DISSENY – INSTAL·LACIONS

De tant en tant, la façana de la Tate Britain a Londres, es converteix també en espai expositor

En l’àmbit històric del fenomen pop, hi apareixen sovint, moltes connotacions de la cultura índia. Així és com a Londres, un dels més grans epicentres del fenomen, l’artista Chila Kumari Burman, referent del moviment Black British Art durant els 80, des del seu estudi a l’est de la ciutat, va ideà la instal·lació que es podrà veure fins a finals de gener. Ha distribuït damunt de la façana neoclàssica de la Tate, pòrtic i frontó, tot de referencies culturals, lemes i alguns records de la seva infantesa, que fusionen mitologia índia i cultura pop. Explica que es va inspirar en les visites de quan era petita al Blackpool Illuminations i la furgoneta de gelats del seu pare.


Missatges d’amor, llum i felicitat apareixen barrejades amb imatges del tercer ull, diferents deïtats com Ganesha, Hanuman, Lakshmi o Kali amb l’expressió Om. La instal·lació l’ha volgut fer coincidir amb el meravellós Diwali, una de les festivitats més importants de la Índia i l’hinduisme, la celebració del triomf de la llum per sobre de la foscor, que va tenir lloc el passat 14 d’aquest mes i els seus quatre dies posteriors. La façana està presidida per la frase ‘remembering a brave new world’, que d’entre altres opcions, hi ha la de interpretar-ho com una clara al·lusió a la famosa novel·la d’Aldous Huxley del 1932, on les persones viuen en un estat de distopia i vigilats permanentment. Ben trobat.

l’artista, Chila Kumari Burman

dilluns, 23 de novembre del 2020

ADULKT LIFE, EXEMPLE A SEGUIR

NOU REGISTRE

El disc serà tot el curt que vulguis, però quin tros d’àlbum! És com si haguessin anat acumulant l’energia i ara – el moment és molt encertat – la vomitessin fins no deixar-ne ni gota

Deu temes enèrgics, creatius i autèntics. Sense cap mena de dubte, la sensació del moment. La banda que totes hauríem de conèixer. Ja no dic veure. És l’estrena d’Adulkt Life, format per l’ex-Huggy Bear Chris Rowley i Arthur Webb dels Male Bonding, amb l’àlbum Book Of Curses via What’s Your Rupture?

Al llarg dels darrers 25 anys, Rowley mai es va plantejar tornar-hi. Va passar a ser un home amb una feina estable i una filla de 12 anys que li ensenya a fer anar Skype. Però – sempre hi ha un però – el 2019 el seu amic Arthur Webb li va proposar quedar per tocar junts. Després va venir que un dia passejant pels pasillos de Rough Trade East, es van fer amics d’una de les dependentes, Sonny, de 23 anys que tocava la bateria. La història es tanca quan després d’una actuació, el mateix Webb va proposar de incorporar a un col·lega seu, Kevin Hendrick, poeta desnaturat, per tocar el baix.

És un disc ple de preguntes d’aquelles incòmodes pel personal de la societat del benestar. Rowley ho te clar: ‘Què és ser pare en un mon que s’ensorra? Quin significat te continuar tenint un compromís polític amb el planeta i continuar estimant la música?New Curfew per exemple, la va escriure l’any passat, sobre el malestar de la gent jove, des de la perspectiva d’un pare que la seva filla aviat pot estar provocant disturbis. Conceptualitzant la proposta d’Adulkt Life, tant Rowley com Webb podrien fer broma sobre l’actitud dels punks de 40 o 50 anys. ‘No son idees ridícules. No anhelem ser joves. A mida que ens fem grans, sempre hi ha un enemic. Sempre entendràs que hi ha alguna cosa important. No canvia a mida que vas fent anys’. Brillant és poc. I fer-se gran és gran.


diumenge, 22 de novembre del 2020

THE NOTWIST, TORNEN LES BONES MELODIES ELECTRÒNIQUES

A LA VISTA

La data prevista per trobar-lo a la teva botiga preferida de discos, és a partir del 29 de gener, un cop recuperades del festival nadalenc i ja de ple en el previst nou confinament

Passat festes serà un no parar. Els alemanys The Notwist es sumen a la llarga llista de llançaments, amb el disc Vertigo Days, que editen a través de Morr Music. Aquest Where You Find Me, ve després dels avançaments que han anat penjant, les cançons Ship, Oh Sweet Fire i Loose Ends. El disc inclou diverses col·laboracions, com la de Juana Molina, Ben LaMar Gay o Saya Ueno de Tenniscoats.

Markus Acher diu respecte aquest nou disc: ‘Voliem qüestionar el concepte de banda, afegint altres veus, altres idiomes, així com també questionar o difuminar la idea de identitat nacional’. Quina sort. Andi Habertl i Markus i Michael Acher porten tocant junts des de que van crear la banda a Weilheim, el 1989. La seva darrera aparició oficial va ser el 2018 al festival Meltdown comissariat per Robert Smith. És el novè disc, més o menys. El primer en gairebé set anys.


dissabte, 21 de novembre del 2020

THE HIGH WATER MARKS, POWER POP DE TOTA LA VIDA

NOU REGISTRE

Mentre vivia a Denver, Hilarie Sidney, va formar part de l’influent col·lectiu Elephant 6 – i peça clau en la promoció de Neutral Milk Hotel o Olivia Tremor Control – a més de ser membre fundadora de The Apples In Stereo

Al ser cul de mal seure, a principis de la primera dècada del nou segle, va muntar The High Water Marks, llançant Songs About The Ocean el 2003, amb l’ajut del que ara és el seu marit, Per Ole Bratset a qui va conèixer justament en un concert dels Apples a Noruega el 2002. Amb els anys, es traslladaria a viure a la ciutat de Grøa del país nòrdic europeu, on viu encantada: ‘Mudar-m’hi va ser tot el que esperava que fos’, explica, A Noruega tenim un equilibri entre la feina i la vida, atenció mèdica, sou digne, cinc setmanes de vacances...’.

Tretze anys després del segon disc, edita Ecstasy Rhymes,via la nord-americana Minty Fresh Records i l’escandinava Wonderful & Strange Records, un disc on es comproba el seu talent innat per les composicions pop. De fet, mai ha deixat de dedicar-se a la música d’una manera o altre. En les 12 cançons que el componen, a més de Bratset (veu i guitarra), amb qui comparteix la composició dels temes, els acompanyen Logan Miller (guitarra, baix i percusió) i Øystein Megård (veus, teclats i bateria). Els del nord sempre seran més guapos.



divendres, 20 de novembre del 2020

TERRY VS. TORI, RIGORÓS DREAM-POP

 NOU REGISTRE

No estem massa acostumades a que sorgeixin propostes com la dels espanyols Terry vs. Tori

El pop elegant que desprenen i aboquen al paisatge pop, parlant en general, els adjudica un lloc a dalt del turó entre mig de males herbes i pins. La primavera d’aquest 2020, es posaven les piles per poder debutar amb el seu primer àlbum. Situats al carril d’acceleració entregaven Psychic Reader, seguit de la brillant Magic Hour. Arribats aquí, posen la directa i aquest 30 d’octubre passat surt Heathers.

(fot. José Carlos Luna)

Situats al carril de l’esquerra, amb l’intermitent posat i demanant pas, sentint l’aire a la cara tal i com demana el gènere, escoltem cançons molt ben calibrades. La vibrant Keepsake Box ens acomoda per sucumbir a la lluminosa Ohio Blue Tips, apropant-se i apropant-nos sense manies a la font de tot plegat, aquelles melodies ballables de l’escola Saint Etienne que es mantenen impertèrrites a l’espera de temps millors que no arriben ni amb el vent a favor.

Es van configurar l’any 2016 i van muntar el campament base a la capital andalusa. Son Erica Pender (veu i guitarra), Manuel Jiménez (guitarra), José Prieto (baix) i Pablo González (bateria). Enregistrat als Estudios La Mina de la mateixa ciutat, es troba al carrer de la mà d’El Genio Equivocado. No soc de toros, però en aquest cas, es mereixen la oreja, el rabo y la vuelta al ruedo complerta.


dijous, 19 de novembre del 2020

TEENAGE FANCLUB COMPLEIXEN LA PARAULA

A LA VISTA

L’anunci de la sortida d’un nou disc de la banda de Glasgow és rebut casi amb el mateix goig i exaltació que la notícia de l’obertura dels bars

Serà la continuació de Here (2016), i el primer des de la sortida de Gerard Love el 2018 i la incorporació el mateix any, d'Euros Childs, membre de la banda gal·lesa Gorky’s Zygotic Mynci. Es diu Endless Arcade i està compost de dotze temes. La data prevista de sortida – sempre que no s’acabi abans el món –  el 5 de març, via Merge Records.

Norman Blake, que ha estat els darrers anys vivint al Canadà, parla així del disc: ‘A l’estudi, estàvem molt còmodes entre nosaltres. Crec que part de la interpretació és una mica més lliure i solta que en els nostres discos més recents. El procés de creació va ser molt estimulant. Tots hem contribuït molt en aquest àlbum i pels arranjaments tot va ser molt decidit i fresc’.

Credit: Press

L’opinió de Merge és més acadèmica: «El no àlbum és la quinta essència de TFC: Les melodies son a parts iguals commovedores i doloroses; les guitarres tamborinegen i sonen distorsionades; les línies del teclat son nuvolades i cargolades; i els cors revestits d’harmonia espeteguen com el sol en un dia de turmenta...». I no segueixo per no atabalar-nos més.

Fa un any van avançar Everything Is Falling Apart. Ara, acompanyen la notícia amb aquest Home, rodat en el Leith Theatre d’Edimburg. I a sobre ens obren els bars! No ens ho mereixem.


dimecres, 18 de novembre del 2020

WENDY MARTINEZ, CAMÍ DE L'EDÈN

A LA VISTA

Toca amb Gloria, la banda psicodèlica més cool a l’est dels Pirineus. Amb ella va treure aquell Gloria In Excelsis Stereo, del que encara no ens hem recuperat (Howlin’ Banana Records - 2016)

Per fer el primer disc sola, Wendy Martinez, des de la seva residència a Lió, s’ha inspirat en precedents seus tipus Brigitte Fontaine, Alain Bashung o Pierre Vassiliu. Les lletres, intimistes i paranormals. La música, a base de teclats i bases enyoradisses. No pot sortir malament.

A finals de l’any passat va llançar un primer tema, L’Aube acompanyat d’un vídeo amb realització i muntatge d’ella mateixa, amb imatges d’escapades a Jordània o el Quebec. Ara, a l’espera del debut que té apunt, edita aquest encantador Le Chevauchée Electrique presentat com el primer tall de l’EP. Una cançó suggestiva, amb fragàncies del jardí de les ‘mil i una nits’ apropant-se al pop-psicodèlic al que tan bregada està. Sortirà el febrer via Le Pop Club Records/Belka.



dimarts, 17 de novembre del 2020

PYLON, ALUMNES DESTACATS

ALTRES REGISTRES

La banda d’Athens Pylon, una de les màximes entitats practicant i usuaria de l’art-rock, han editat un molt necessari box-set

Inclou els seus dos primers àlbums, Gyrate (1980) i Chomp (1983), un de rareses – singles, cares B, etc anteriors a la incorporació de Vanessa Briscoe – i l’estrella del lot, Razz Tape, un àlbum recull de 13 temes inèdits anteriors al single de debut del 1979 Cool/Dub. És Briscoe qui explica: ‘Estàvem mirant-nos les cintes per les reedicions i Chris ‘Razz’ un amic de Jason NeSmith, el productor, va voler ensenyar-li una gravació que Pylon havia fet abans que fins i tot haguéssim posat un peu en cap estudi formal. Quan ho va escoltar ho va comparar amb els primers Modern Lovers’. 

Pylon al 1979

Continua explicant com va anar per acabar com ha acabat: ‘Jason i jo discutíem sobre quins tres o quatre temes es podien incloure com part del disc de rareses. Però quan el nostre productor executiu, Brady Brock també va escoltar-la, va dir que consideréssim de posar la cinta sencera. És bastant increïble que existeixi encara. Gràcies Chris Razz’. Des de la seva edició original, que no s’havien editat més en vinil. L’edició inclou un magnífic llibre de 200 pàgines farcides de informació i escrits de diferents coreligionaris de l’època, com Kate Pierson (B-52), Carrie Brownstein (Sleater-Kinney) o Steve Albini. Disponible via New West Records.


dilluns, 16 de novembre del 2020

MATTHEW SWEET, CAPRITXOS EN TEMPS CIRSCUMSTANCIALS

A LA VISTA

Un dels mestres del pop més clàssic, Matthew Sweet, te ja encapsat i a punt d’enviar a botigues i el que no son botigues, nou disc

Es diu Catspaw i la data prevista és el 15 de gener. A part de la bateria, que va ser cosa de Ric Menck, es veu que ho ha fet tot, i no per causes pandèmiques o derivades. Doncs va ser enregistrat a casa seva a Nebraska abans de que sonessin les sirenes. Fins i tot apartats com el de la guitarra solista – que habitualment delega en gent com Richard Lloyd o Robert Quine – se’l va adjudicar. Modestament al respecte, ha dit que ha utilitzat la influència rebuda a l’estar simplement, tan a la vora de grans guitarristes. El nom de l’àlbum està tret d’un episodi del 1967 d' Star Trek, en el que hi havia un gat gegant que portava de cap al capità Kirk i al primer oficial, l’Spock. El primer single a manera d’avançament, és aquest At A Loss que va ser com una premonició. Perdudes del tot. Esperarem una mica més. 


diumenge, 15 de novembre del 2020

ZAPPA

EL DOCUMENTAL

El llegat de Frank Zappa és inabastable i la família, molt controladora en aquest tema, al final ha donat l’OK

Ha sigut un recorregut llarg, fa més de quatre anys que va engegar el projecte. El 2017 havia de veure la llum, fins ara, amb la intenció d’estrenar-lo al festival SXSW, a Austin, cosa que no va poder ser pel malèfic virus. Finalment, el documental, a mans de la distribuïdora Magnolia Pictures, s’estrenarà a finals de novembre abans de poder-lo veure per altres fonts sota demanda. El comunicat promocional diu: Amb accés il·limitat al fideïcomís de la família Zappa, el documental explora la vida privada que hi havia al darrere de l’enorme figura musical, impregnada de la turbulència política del seu temps de la que mai va defugir.

L’artífex és Alex Winter, que explica: ‘A Glenn Zipper (el productor) i a mi, ens semblava increïble que no hi hagués un documental com aquest. Ens vam proposar fer-lo, sense que fos el documental musical convencional o biogràfic, i explicar l’origen d’un gran artista i pensador’. Ell també recalca el fet que Gail Zappa els hi facilités l’accés a tota la documentació: ‘Una vasta col·lecció de música inèdita, pel·lícules – com la de l’escola amb el seu amic Don Van VlietCaptain Beefheart’ – projectes inacabats, entrevistes desconegudes i gravacions de concerts que mai havien sortit a la llum. També hi ha entrevistes amb amics i col·laboradors d’en Frank, amb les que hem volgut construir una narració que és intima i èpica a la vegada’. 

Alex Winter

A part de les de la mateixa Gail, hi veurem les dels Mothers Ruth Underwood, Bunk Gardner i Ian Underwood, Mike Keneally, Steve Vai, David Harrington, Scott Thunes, Ray White o la GTO’s Pamela Des Barres entre molts d’altres. Un dels fills, Ahmet, va confirmar l’accés il·limitat a tot el que hi havia a l’arxiu, així com la total llibertat creativa que li van concedir per fer la pel·lícula. Els clans sempre m’han fet una mica de cosa i crec que n’estem davant d’un dels grossos. Però bé, no ens queixem per això, que hi ha coses molt pitjors. I no diré el què.


dissabte, 14 de novembre del 2020

DEAD PONY TENEN LES COSES CLARES

ALTRES REGISTRES

Sang jove, fresca, ràfega de pop enèrgic des de Glasgow. Es fan dir Dead Pony. La banda la integren Anna Shields (veu) i Blair Crichton (guitarra i cors)

En directe s’acompanyen de Liam Adams  (baix) i Aidan McAllister (bateria). El maig van debutar amb Everything Is Easy, una cançó sobre el típic ‘ens truquem’ que després no passa mai, les habituals falses expectatives. A l’estiu van continuar el single amb una nova entrega, Sharp Tongues, sobre com a algunes persones no tenen res més que fer que ‘escampar merda i fer malbé la vida dels demés’ diu Shields. El van editar en un 7” distribuït a través de Flying Vinyl, una iniciativa d’aquestes que consisteix en presentar noves bandes a gent que compra vinils a partir d’una subscripció i pagament de quota. El single es va esgotar en 5 minuts. 

La setmana passada va arribar la tercera entrega, 23, Never Me. Al preguntar-los sobre un possible àlbum a la vista, de moment la parella protagonista creuen que abans hi haurà un EP. Això ja entrat el 2021. Tots dos pensen que necessiten ser encara una mica vistos i tenir més material per poder fer un primer disc amb cara i ulls. Però que sí, que sí, que paciència.


divendres, 13 de novembre del 2020

COSEY FANNI TUTTI BUSCA QUI FACI D’ELLA

CASTING

Des de twitter, han fet l’anunci pel càsting d’on ha de sortir l’actriu que farà de Cosey Fanni Tutti

Entre ella i el director Andrew Hulme, han escrit el guió del que serà la pel·lícula biogràfica sobre l’artista multi-disciplinar, un guió basat en les seves memòries publicades el 2017, amb el nom d’ Art, Sex, Music

El llibre mostra tota l’evolució, de jove, la seva producció cineXmatogràfica, les performances com a membre del col·lectiu COUM Transmissions, passant per la influent banda experimental Throbbing Gristle i les diferents col·laboracions i treballs en solitari. 


Per informació, el contacte és casting@shakyradowlingcasting.com o a traves dels seu compte a la xarxa.

L’anunci especifica que es busca a una persona valenta i de ment oberta. Ai, si tingués 20 anys menys...


dijous, 12 de novembre del 2020

MOGWAI, CELEBRACIÓ i DESÉ ÀLBUM

A LA VISTA

Quan al 1997 van treure Young Team (Chemikal Underground) tot es va aturar. Engolir aquell deliri va generar quantitats de dogmes

A Glasgow, Mogwai son tota una institució en el mon musical i en l’altre probablement també. La banda escocesa de post-rock està amb els preparatius de festa. Preparen per aquest 2021, la celebració dels 25 anys del seu debut, amb el single Tuner / Lower i ho faran coincidir amb la sortida del desè àlbum, As The Love Continues, per la seva editora Rock Action Records. Està prevista pel 19 de febrer en un mar de diferents tipus d’edicions. De moment han avançat Dry Fantasy.




dimecres, 11 de novembre del 2020

CLAUDI MONTAÑÁ, D’OBLIGAT RECORD

CLAUDI MONTAÑÁ – ARTICULOS 1972-1977

ESTOY HABLANDO DE MI GENERACION

Antologia i pròleg de Josep Maria Ripoll

 LLIBRE RECULL

Per a les que no ho vam viure de primera mà, apropar-se els diumenges al matí als Encants de Sant Antoni era una cerimònia

Anar col·leccionant exemplars de les revistes Vibraciones, Star o Fotogramas dels anys 74, 75, 76 o 77 era una manera directa de capbussar-se en els esdeveniments culturals d’una època on, els compromisos amb uns ideals, no passaven pels telèfons mòbils, les xarxes ‘socials’ o les apps.

Amb la reforma de l’espai, la cosa és menys romàntica i també més difícil i cara. Per això és oportuna l’edició d’aquest llibre, un recull d’articles escrits per Claudi Montañá entre el 1972 i el 1977, tant per a les que ja el coneixíem com les que no, i com diu la nota de premsa, per ‘recuperar la memòria d’un periodista i escriptor, gairebé desconegut, que va deixar un llegar molt valuós sobre les commocions musicals, cinematogràfiques, literàries i ideològiques d’un període utòpic...

(fotografiat per Anna Comas)

Claudi Montañá, va nàixer a Manresa el 1944. Era escriptor i periodista, quan tal cosa tenia la seva categoria. Els seus articles son purs retrats de la generació dels setanta. L’agost de 1977, deixa com a testimoni de comiat, Gaspar Hauser, el poema de Paul Verlaine a sobre el llit de casa seva a Manresa. El definitiu el fa en una habitació de l’antic i avui inexistent Hotel Manila a la Rambla, que havia pagat per a dues nits. Tenia 33 anys.

Finalment, després de picar a moltes portes sense rebre massa entusiasme pel què duia a sota el braç, Josep Maria Ripoll va trobar editor. No deixa de ser una curiosa anomalia, que qui l'edita, justament sigui la mateixa institució que ha anat desmantellant directa o indirectament aquell enyorat estil de vida de la ciutat que acollia, a tots els Claudi(s) Montañá(s).


exemplar de Vibraciones (nº 5 – febrer 1975) amb un dels seus articles