TRASPASSOS
Gent que ha donat el pas aquest octubre per diferents motius, alguns amb menys ganes que altres
CÀNCER / ALTRES: 14
CÒVID: 1
NO SABEN / NO CONTESTEN: 5
El dia 5, ens deixava la model i actriu Margaret Ann Nolan, de càncer, a la seva casa de Belsize Park, a Londres. Els anys seixanta i setanta, era una de les cares habituals al cine i la televisió. Va tenir papers a Hard Day’s Night amb el Beatles, com la noia del casino, també va ser la massatgista de James Bond a Goldfinger, les dues de 1964 o a Ferry Across The Mersey amb els Gerry and the Pacemakers, ambientada en la escena beat de Liverpool.
El dia 6, el músic nascut a Amsterdam Eddie Van Halen. El seu ‘solo’ de guitarra a Eruption (1978) en el seu primer disc, va ser votat com el segon millor de la història segons Rolling Stone i Guitar World. Càncer de gola.
El dia 11 Jon Gibson, saxofonista, compositor, artista visual i sobretot, precursor del minimalisme, un dels fundadors de la Philip Glass Ensemble, va ser membre del Theatre of Eternal Music amb La Monte Young, va tocar amb Steve Reich i als setanta va arribar a estudiar amb Pandit Pra Nath. Entre altres coses. La causa determinant, tumor cerebral.
El 10, Dyan Joan Birch. El 1969 amb uns quants amics va formar Arrival, obtenint un parell d’èxits, amb Friends i I Will Survive, van tocar al festival de Wight de 1970, es van convertir en la interessant banda Kokomo a mitjans de la dècada i va acabar participant en discos de gent com Bryan Ferry, Marianne Faithfull o la Earth Band de Manfred Mann. Tenia 71 anys i ha traspassat per una obstrucció pulmonar crònica.
El baixista Paul Matters dels australians AC/DC, en una complicada relació amb la banda. Oficialment el van fer fora el 1975. Per ambdues coses, ha sigut suficient per passar a la història. Va traspassar el dia 14.
El dia 15, als 76 anys, Dave Munden, líder de The Tremeloes, la banda que va escollir Decca per gravar el seu primer disc, en lloc dels Beatles. A part de pel senyor Decca, tampoc crec que haguessin canviat gaire les coses. Feia anys que patia problemes greus de salut.
El membre primer de The Fleur de Lys i de King Crimson després, Gordon Haskell, el dia 15 amb 74 anys, de càncer.
Toshinori Kondo, el 17. Trompetista experimental de jazz. En actiu des de mitjans dels 60, la següent dècada va anar a petar a Nova York i va tocar amb Bill Laswell o John Zorn entre altres. Va tornar al Japó i va col·laborar amb musics com Ryuichi Sakamoto o Kazumi Watanabe. Va morir amb 71 anys. No han transcendit les causes del traspàs.
José Padilla, va morir a Eivissa el dia 18. Disc-jockey i productor, conegut pels seus treballs a Café del Mar on va anar a parar-hi el 1991. El 1994, va sortir el primer disc, fins a catorze seqüeles. Va morir a l’hospital de Can Misses d’Eivissa als 64 víctima d’un càncer de colon diagnosticat el juliol i del que no va rebre tractament perquè estaven ocupats amb el Covid-19. Per culpa d’això va demanar ajut i va arribar a recollir 36.000 euros, que està clar, no li van servir de res.
El dia 18, Chet ‘Jr’ White, membre de la banda Girls amb Christopher Owens. Ha traspassat amb 40 anys a Califòrnia. Amb el seu disc homònim del 2009, que incloïa singles com Lust For Life, es van fer d’or. El seu amic Dead Bein del segell True Phanter Sounds només va dir ‘heart stopped’.
El 19, Johnny Nash, considerat un dels primers intèrprets no jamaicà en enregistrar un disc de reggae. El 1972, se’l podia sentir per tot arreu amb aquell I Can See Clearly Now. Causes naturals.
El mateix dia l’italià també dissenyador Enzo Mari. De sabuda ideologia comunista – quan ser comunista no volia dir que eres un terrorista – des del seu àmbit defensava la democratització del disseny mitjançant idees la reproducció en massa, la multifuncionalitat i el DIY ja en els 70. Va traspassar el dia 19 als 88 anys. Aquest sí, Covid-19.
El gal·lès Spencer Davies moria a Los Angeles el dia 19 als 81 anys d’un infart. Que faríem sense els discos de The Spencer Davis Group?
El 24, ens deixava Mr. Bojangles, o el que és el mateix, Jerry Jeff Walker, mentre era a Austin. Gràcies al tema Mr.Bojangles va gaudir d’una enorme influència i popularitat especialment en l’escena de la música country. Tenia 78 anys. Càncer.
Diane di Prima, poeta
nord-americana, va participar de manera molt activa en les primeres passes del
moviment beat. Va editar el butlletí literari
The Floating Bear, co-fundadora del New York Poets Theatre, fundadora de la Poets Press, va estar a Millbrook amb Timothy Leary i va
imprimir les dues primeres edicions de Psychodelic
Prayers i entre altres milers de coses, òbviament detinguda per el FBI pel
contingut del seu treball. Va traspassar el dia 25 amb 86 anys. No ha transcendit
la causa.
Com no, James Bond, l’escocès Sir Thomas Sean Connery, també el dia 25, amb 90 anys del que no cal dir ni recordar res més, que no sigui que ‘el martini ha de ser sacsejat, no remogut’.
El dia 27, Frederick Weston, l’artista i dissenyador resident a Nova York, els seus collages qüestionaven molts aspectes socials, en particular les de les comunitats negres i queer de la ciutat. Va morir amb 73 anys de càncer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada