I FEEL LOVE

DE PART DE LA KARYN KUHL BAND

L’ESPERANÇA, EL DARRER QUE ES PERD

Fins fa uns mesos, hi ha persones que han viscut de fer música.  A partit d’ara, per força les formes canviaran, gràcies al nou ordre que totes, a poc a poc, anem acceptant

Una d’aquestes persones era, o és, Karyn Kuhl. Nascuda a Bloomfield, el seu moment va ser quan als 14 anys al Madison Square Garden va veure a David Bowie en la gira de Station To Station. Als 22 anys es va traslladar a Hoboken i li va agradar tant que s’hi va quedar. Als 80, amb Gut Bank feia punk, als 90 amb Sexpod, potser la banda que més li ha donat, feia hard-rock-psicodèlic, amb Alice Genese i Tia Palmisano. Cada vegada més sàvia amb els anys, l’única manera que una s’hi pot fer com no siguis una avatar, componia i tocava sola fins que va formar la Karyn Kuhl Band.

Tot i ser a l’altre banda del riu just davant de Manhattan i que Yo La Tengo hi continuen fent les compres, Hoboken és una ciutat petita, i en l’àmbit musical, segurament deu ser més popular que ‘el pupas’. Toca la bateria amb Psych-O-Positive amb gent d’Hoboken i de l’altre costat del riu. Amb Bitchface, un super-grup format per dones en la cinquantena, fan punk-rock. En alguns shows amb la banda, versiona I Feel Love de Donna Summer. Reconeix que a finals dels 70, el punk era enemic de la música disco i quan anava al CBGB duia una xapa que posava ‘Burn the Disco Down’. Diu ‘Ho te tot, l’element sòrdid i fosc, però també l’eufòric i desinhibit’. Tant de bo no sigui massa tard i aquest estil de vida també hagi passat a la història.

S’han editat 30 còpies del tema. Es pot aconseguir com a single lathe-cut de 7”, cadascun diferent de l’altre, masteritzat en mono a Dromedary Records.