EL DOCUMENTAL
El llegat de Frank Zappa és inabastable i la família, molt controladora en aquest tema, al final ha donat l’OK
Ha sigut un recorregut llarg,
fa més de quatre anys que va engegar el projecte. El 2017 havia de veure la
llum, fins ara, amb la intenció d’estrenar-lo al festival SXSW, a Austin, cosa
que no va poder ser pel malèfic virus. Finalment, el documental, a mans de la
distribuïdora Magnolia Pictures,
s’estrenarà a finals de novembre abans de poder-lo veure per altres fonts sota
demanda. El comunicat promocional diu: Amb
accés il·limitat al fideïcomís de la família Zappa, el documental explora la
vida privada que hi havia al darrere de l’enorme figura musical, impregnada de
la turbulència política del seu temps de la que mai va defugir.
L’artífex és Alex Winter, que explica: ‘A Glenn Zipper (el productor) i a mi, ens semblava increïble que no hi hagués un documental com aquest. Ens vam proposar fer-lo, sense que fos el documental musical convencional o biogràfic, i explicar l’origen d’un gran artista i pensador’. Ell també recalca el fet que Gail Zappa els hi facilités l’accés a tota la documentació: ‘Una vasta col·lecció de música inèdita, pel·lícules – com la de l’escola amb el seu amic Don Van Vliet ‘Captain Beefheart’ – projectes inacabats, entrevistes desconegudes i gravacions de concerts que mai havien sortit a la llum. També hi ha entrevistes amb amics i col·laboradors d’en Frank, amb les que hem volgut construir una narració que és intima i èpica a la vegada’.
A part de les de la mateixa Gail, hi veurem les dels Mothers Ruth Underwood, Bunk Gardner i Ian Underwood, Mike Keneally, Steve Vai, David Harrington, Scott Thunes, Ray White o la GTO’s Pamela Des Barres entre molts d’altres. Un dels fills, Ahmet, va confirmar l’accés il·limitat a tot el que hi havia a l’arxiu, així com la total llibertat creativa que li van concedir per fer la pel·lícula. Els clans sempre m’han fet una mica de cosa i crec que n’estem davant d’un dels grossos. Però bé, no ens queixem per això, que hi ha coses molt pitjors. I no diré el què.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada