NOU REGISTRE
Els noranta segueixen donant
per molt. Contagiats per les musicals marees altes i baixes de la darrera
dècada del segle XX, Slow Pulp
es mantenen ferms sense despentinar-se
ni mica
La formació de Chicago, te
preparat el seu segon llarg, continuació de Moveys
(Winspear – 2020) i li han posat de
nom per diferenciar-lo, Yard. Està
previst per a finals de setembre via ANTI-Records
(el setembre sempre ve carregat) amb la perícia familiar per part de Michael
Massey, el pare de la cantant, a la taula de mescles i la producció d’Henry Stoehr, guitarra de la banda.
Treballar amb la família sempre és molt perillós, però sembla que se n’han
sortit.
Mantenen les guitarres saturades
i la veu d’Emily Massey fila més que
mai el to arrossegat de les millors composicions slowcore. Han compartit un parell de temes, el noise pop de Cramps, i
aquest Slugs del que Stoehr explica que va ser una de les primeres
cançons que va compondre – parla de quan era adolescent – i que està dedicat al
seu estat d’abatiment d’aquells dies, que era el que tocava. Doncs a animar-se.
Encara que costi.
A finals d’any seran de gira per Europa, però com que la famiglia Primaverone ja haurà tancat festivals per aquest any, si els volem veure, toca viatjar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada