DRY CLEANING, LLARGA VIDA

NOU REGISTRE

Contundència. Com si em trobés en una prova psico-tècnica és la primera paraula que em ve al cap a l’escoltar el disc amb el que debuten el quartet de Londres Dry Cleaning

Es diu New Long Leg i va ser enregistrat en dues setmanes l‘estiu passat als Rockfield Studios al País de Gal·les. Després dels EP’s editats el 2019, on deixaven les expectatives per sobre del que estem acostumades, fan el salt amb aquest disc que els hi ha produit John Parish i els hi edita la prestigiosa 4AD. No tindrien perdó de Déu, si aquestes espectetives no les haguessin fet saltar pels aires.

Mantenen el segell, lletres obsessives i recargolades, que recitades per Florence Shaw – en algun tema sembla que es posi a la pell de Patti Smith – adopten una categoria seductorament inquietant. L’obra s’acaba d’arrodonir amb les agudes notes de Tom Dowse a la guitarra construint-li el santuari perfecte pel seu camí de passió. S’ha d’escoltar amb atenció ni que sigui només pels 4 minuts 4 segons d’Strong Feelings amb unes més que efectistes línies de baix i bateria, abocades per Lewis Maynard i Nick Buxton respectivament. O els 7 minuts i mig d’Every Day Carry, amb una distorsió perfectament posada al mig com el dijous, inclosa. Egoistament, només espero que no siguin flor d’un sol estiu.

Afegitó per les més cercadores: l’any passat, Sky Furrows, d’Albany, NY va editar un disc cosí germà, un també quartet amb Karen Schoemer posant veu i que si t’enganxa Dry Cleaning, és molt possible que Sky Furrows, a qui no se'ls hi va fer ni cas, també ho faci. Queda dit.