TRASPASSOS
Dels seleccionats per confeccionar la llista de
persones que han traspassat aquest mes de març, la majoria d’ells tornaran. Uns
poquíssims afortunats no.
CÀNCER / COR / ALTRES: 10
CÒVID: 02
NO SABEN / NO CONTESTEN: 05
El dia 4 marxava la fotògrafa
nord-americana Barbara Ess. La mort va ser confirmada per la seva galeria, Magenta Plains, tot i que no van fer
saber la causa. Reconeguda pel seu treball fotogràfic, la dècada dels setanta
va formar part del grup de personal que agrupava la terminologia No Wave. Va arribar ha actuar en alguns
directes amb The Static, Daily Life, Y Y Pants o The Glenn Branca
Ensemble. També va participar en l’influent fanzine Just Another Asshole. Tenia 76 anys.
El mateix dia, Alan George Cartwright que amb el baix,
va formar part de Procol Harum a
l’unir-se’ls el 1972, fins el 1975 amb l’àlbum Procol’s Ninth. Va traspassar amb 75 a causa d’un càncer d’estomac.
L’enginyer holandès inventor
del famosíssim cassette, recuperat
aquests darrers anys de forma sorprenent. Lou Ottens va presentar la primera
cinta el 1963, mentre treballava per la Phillips.
Traspassava el dia 6 amb 94 anys a casa seva. La família no ha fet extensives
les causes.
El dia 7 ho feia Duggie
Fields, l’anglès nord-americà. Va ser un dels artistes més influents de l’art
britànic els anys 70 i 80 amb el seu estil proto-punk
encara que va ser a Nova York on es va impulsar amb el post-pop d’influència
Lichtenstein i Mondrian. Ha viscut durant més de 50 anys a l’apartament d’Earl’s Court, on hi ha l’habitació utilitzada
per la sessió de fotos de Syd Barret
per l’àlbum The Madcap Laughs. Ha
estat un dels impulsors per a què no desaparegui. Tenia 75 anys i un càncer ha
pogut amb ell.
El dia 11 ho feia Sally Ann
Grossman (Buehler abans de conèixer al mític manager i casar-s’hi). És
arxi-coneguda per ser la dona ajaguda que acompanya a Dylan en la portada de Bringing
All Back Home de 1965. Bob Dylan
es trobava component a casa dels Grossman a Woodstock i en el moment de fer la
foto – obra de Daniel Kramer – la noia es trobava allà i Dylan simplement li va demanar que s’hi posés. Va morir la nit del
10 a l’’11 a casa seva a Bearsville- Woodstock. Tenia 81 anys i la causa no
s’ha fet pública.
El mateix dia 11, l’artista
visual nord-americana Lin Emery als 94 anys. Coneguda principalment pels seus
treballs cinètics, de gran escala, activats per aigua, vent o a motor. El seu
fill va confirmar la noticia sense especificar-ne cap causa concreta.
El que va ser membre de la
jove generació d’artistes italians, englobats en l’anomenat Zero Movement de la dècada dels seixanta,
Turi Simeti. Son especialment conegudes les seves obres realitzades en la
repetició d’un mòdul, el monocrom i la modificació de la superfície plana. Va
traspassar el dia 16 de Covid-19 amb 91 anys.
Matt “Money” Miller, membre fundador de la banda
de New Jersey, Titus Andronicus.
Moria el 17 amb 34 anys. El seu company de banda, Patrick Stickles, va dir que la mort va ser sobtada i inoportuna,
sense especificar res més.
El productor alemany Gerhard
Augustin. Va ser el primer que es va guanyar la vida com a disc-jockey a Alemanya. Quan lo de disc-jockey era de veritat. Co-fundador del programa Beat-Club, va provocar un canvi a
l’introduir gèneres com el krautrock.
Va traspassar el mateix dia 17 als 79 anys a Bremen. Feia un any i mig que
havia patit un vessament cerebral del que ja no es va recuperar.
Paul Jackson, el baixista que va formar part de la formació
de Herbie Hancock en àlbums com Head Hunters o Thrust. Va treballar també amb gent com Tsutomu Yamashita. Va morir el 18 en un hospital de Tokio faltant-li
deu dies per fer-ne 74. Patia de sepsis, provocada per complicacions derivades
de la diabetis.
Elsa Peretti va néixer a
Florència i la seva vida va passar a Nova York. Però de 1966 a 1968, va viure a
Barcelona i va participar, en la moguda de Diagonal cap a munt fent de model
per als fotògrafs oficials, Oriol Maspons i Colita. La dècada dels vuitanta va
tornar i es va instal·lar a Sant Martí Vell – el 1968 s’havia comprat una casa
– on aquest dia 18 va traspassar a l’edat de 80 anys mentre dormia.
El disc Jazz Samba de Stan Getz i Charlie Byrd, diuen que és l’únic disc de jazz que va arribar al número u de Billboard. Va ser enregistrat en viu en menys de tres hores el 13 de febrer de 1962 encetant la bogeria de la bossa-nova. Doncs qui estava a la bateria, William Henry “Buddy” Deppenschmidt es va acomiadar de totes nosaltres el dia 20 amb 85 anys de complicacions derivades del Covid-19.
El 23 Don Heffington, qui va ser bateria dels californians Lone Justice. Com a music de sessió va
tocar amb Bob Dylan, Emmylou Harris, Victoria Williams o The
Jayhawks, per dir-ne alguns. Va traspassar amb 70 anys a casa seva a Los
Feliz de Los Angeles de leucèmia.
El mateix dia, Brian Rohan, membre
adoptat de la Dead Family. Advocat de
professió, quan va veure les escabatxines que feia la policia amb els hippies
que arribaven a San Francisco, li va faltar temps per muntar la taula de
despatx al davant de la porta dels Grateful
Dead a Haight-Ashbury per
posar-se a disposició de tothom que tingués problemes amb la policia pel tema
substancies psicodèliques. Formaven part de la seva cartera de clients, des de
Ken Kesey, Neal Cassady, els Merry Pranksters, fins a Janis Joplin, els membres de Jefferson
Airplane, els de Santana, i un
llarguíssim etcètera. Segons ha explicat la seva filla va traspassar a casa
seva de Larkspur, San
Francisco a causa d’un càncer. Tenia 84 anys.
També el 23, Noel “Nollaig” Bridgeman, l’irlandés
co-fundador i bateria de Skid Row.
També va tocar amb Van Morrison i The Waterboys. Un càncer el va fer traspassar
amb 74 anys.
Larry Jeff McMurtry, qui va
escriure el llibre d’on va sortir la meravellosa pel·lícula dirigida per Peter
Bogdanovich, The Last Picture Show. Pass By (1962) o Terms Of Endearment (1975) son altres dels seus llibres adaptats
també al cinema entre molts altres. Va començar a tirar el dia 25 des de casa
seva a Archer City a Texas amb 84 anys. La causa, una insuficiència cardíaca
congestiva.
A principis de la dècada dels
setanta, el baixista Malcolm Cecil,
acompanyat de Robert Margouleff, va
formar el curiós combo de la Tonto’s Expanding Head Band amb el que
van treure dos discos. Abans però, va fundar The Jazz Couriers i va estar tocant amb Tony Crombie i Ronnie Scott
entre altres. Després amb Cyril Davies
i Alexis Korner va formar la Blues Incorporated. Com a productor,
destaquen els treballs amb Stevie Wonder,
quan Stevie Wonder encara no havia
fet res per perdre-se-li el respecte. També amb Randy Newman, James Taylor
i un llarg etcètera. Malcolm Cecil
va traspassar a causa d’un càncer el 28 amb 84 anys. Ens veiem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada