de JULIANE FÜRST
editat per OXFORD UNIVERSITY
PRESS
LLIBRE
M’arriba del consulat de Rússia un exemplar del darrer llibre publicat per Juliane Fürst. És el primer estudi complert sobre els hippies soviètics i la contracultura a l’antiga URSS
El moviment hippie, es va
poder viure de diferents maneres i en diferents etapes arreu del món. La
revolució dels hippies va ser oficialment proclamada l’estiu de l’amor el 1967,
a San Francisco. D’aquí es va escampar pel mon a diferents velocitats. Per
exemple a Europa va arribar casi a la vegada. A Espanya, tot i considerar-se
una reserva espiritual, encara que d’un altre tipus, no es va establir fins a
la dècada següent. Excepcionalment, a Catalunya, per obra i gracia dels ‘fills
de papá’ que podien visitar Londres i Paris, va arribar casi al mateix temps
també. A la URSS, com és de suposar, la cosa va anar diferent. A segons a on,
encara l’esperen.
Juliane Fürst, és una historiadora
especialitzada en subcultures soviètiques. Al llarg de més de deu anys ha
realitzat una tasca d’investigació i recerca incloent més de 130 entrevistes
amb hippies jubilats que també van estar inspirats per la música i estil de
vida que els hi podia arribar d’altres latituds. El resultat és aquest llibre Flowers
Through Concrete: Explorations In Soviet Hippieland i que ha editat Oxford University Press del que la revista Wire n’informa i publica una
interessant entrevista amb l’autora.
Aquest període de treball, va
originar altres produccions que es poden tenir en compte. Des d’una exposició
al Wende Museum de Los Angeles amb el
nom de Socialist Flower Power: Soviet
Hippie Culture in the Summer of 2018 i tota la documentació generada, fins
a una molt interessant pel·lícula documental, Soviet Hippies (2017)
del director estonià Terje Toomistu.
El mur de Berlín va començar a caure el 9 de novembre de 1989 i la Unió Soviètica desapareixia dos anys després, el 8 de desembre de 1991 amb l’anunci oficial de Gorbachov. Però els i les hippies russes ja feia uns quants anys que vivien, o ho intentaven, segons els costums occidentals que, com totes, tant avorrim. Les paradoxes de la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada