dilluns, 22 d’agost del 2022

THE VALLERY TRAILS, MELODIES SENSE EDAT

NOU REGISTRE

No podem dir, que no hi hagi gent inspirada. Bandes que continuen construint una bona melodia, sense edat, que reculli tota la brillantor de les tonades que ens han fet postrar-nos de genolls al llarg de la història.

Després de sis llargaruts anys, el terceto de Brisbane The Valery Trails, brota de nou amb un àlbum farcit de cançons que desprenen un re-vitalitzant flaira de power pop sense més bàlsam que unes dringants guitarres i uns cors perfectament encaixats. Es diu The Sky Is Blue i el reflexa de bens de Déu com els Go-Betweens, els Triffids o els obligats Teenage Fanclub, el trobem en cada plec.

És el seu disc més ambiciós. A més d’Andrew Bower (veu, guitarra), el seu germà Sean (baix) i Dan McNaulty (bateria) han comptat amb amics com Tim Steward i Skye Staniford a més d’una secció de vent i cordes d’Atlanta, la Terminus Horns i de Filip Magnusson, un reconegut músic suec.


D’aquest Zancudo, Andrew Bower (que fa de líder) explica que la va escriure 'després d’una ràpida fugida a Costa Rica (diu que abans de que instauressin les dictadures i no se si creure-me'l) on amb la meva família, vam llogar una caseta al costat de Playa Zancudo i la cançó vol ser un exercici de captura de l’esperit i l’estat d’ànim del lloc i la seva gent'. Doncs en alguna vida ens hi haurem de deixar caure. 






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada