CRÈDIT SI, CRÈDIT NO

JOE ZIFFER – “LONG SHADOWS”

ALTRES REGISTRES

Estàvem sopant quan ens van parlar de com s’havien estomacat Anton Newcombe i Ryan Van Kriedt dalt de l’escenari de Melbourne. No donàvem crèdit.

A qui sí li donem crèdit i amb els ulls tancats, és al músic d’Adelaida Joe Ziffer. Té a punt el seu primer àlbum. En ell s’hi poden escoltar les històries que qualsevol de nosaltres podem viure un dia de cada dia (o casi): els capritxosos canvis d’humor, un gat vell dormint a la falda o la pau que dona el crepitar d’una llar de foc. Joe Ziffer és un músic que fins ara ha estat ocult. Al seu perfil a les xarxes en dona raons: ‘El 2020 vaig començar a enregistrar algunes de les cançons que havia escrit en anys anteriors a l’habitació de les visites. Algunes ja les vaig descartar, altres les vaig mantenir a resguard, altres van servir de inspiració per a noves idees, però deu d’elles van resultar bastant aprofitables […] Existeixen en el meu particular món des de fa molt de temps i va ser emocionant (i estrany) compartir-les’.

Son deu cançons, en aquest cas molt DIY, escrites i enregistrades per ell mateix a casa seva amb algunes col·laboracions, com les de la veu i flauta de Lucy May i Elusive Radar en el teclat i el baix en un parell de temes. Les comparacions son odioses, però en aquest cas, pel fet de ser un autor dels que va a la seva bola, ens carreguem de desvergonyiment i direm que li trobem té un punt – un de sol – a lo Syd Barrett o Kevin Ayers.

Ha compartit Night Falls Fast i aquest tall Ouroboros, que comença amb una tonada plàcida i acaba en un esclafit psicodèlic, de la que Ziffer explica que 'tracta de empaitar-se la pròpia cua'. A les deu cançons, agrupades, li ha dit Long Shadows i sortiran en format cassette demà, via Tenth Court Records.