LA MÚSICA i ALLÒ ALTRE

DIVINE HORSEMEN – “BITTER END OF A SWEET NIGHT”

NOU REGISTRE

Hi ha coses que son immutables. Sembrades de llavors d’un altre planeta, floreixen i moren quan els hi sembla. Sempre fent bona cara.

La banda de cowpunk de Los Angeles Divine Horsemen, co-fundada pel poeta-punk californià Chris Desjardins – Chris D – i la seva dòna Julie Christensen el 1983, a continuació de l’esbandida de l’apostòlica banda de punk-rock formada el 1978 The Flesh Eaters, ens presenten el seu segon àlbum des que van fer una nova florida el 2020. Un doble vinil que es diu Bitter End Of A Sweet Night i que els hi ha tornat a editar Red Records.

(fot Frank Lee Drennen)

Després d’una brillant carrera, el 1988 Divine Horsemen van fer una aturarada forçosa quan la parella es va separar. I com que mala hierba nunca muere, després d’un primer intent el 2018 truncat per l’assassinat del baixista Robyn Jameson, l’any següent van recuperar el pols i van tornar a l’activitat. A la formació actual els acompanyen Peter Andrus (guitarra), Bobby Permanent (baix) i DJ Bonedrake (bateria).També compten amb les col·laboracions de Chris Cacavas (Green On Red) i el violí clàssic d’Elizabeth Wilson, reconvertit en fúria punk-folk.

‘Quan escric les lletres, no sempre tinc una idea preconcebuda sobre què aniran, encara que normalment sempre acaben tractant de relacions disfuncionals’ comenta Chris D, que afegeix ‘Més o menys, la mitad de les cançons es converteixen en diàlegs entre dues persones. Però el fet que siguem ex-parella, ajuda, encara que els fets poques vegades es refereixen a alguna cosa que hagués passat entre nosaltres. Son més aviat combinacions de diferents persones que he conegut, així com tonelades de pel·lícules que he vist’, com aquest Dirty Like An Angel (Sale Comme Un Ange) en referencia al drama negre de 1991 dirigit per Catherine Breillat.

(fot Instagram Divine Horsemen)

A més de les pròpies, el doble àlbum porta les versions de The Next Man That I See d’Anita Lane, Coffee Shop Blues del duo de folk anglès Smoke Fairies i It’s Still Nowhere de The Aints, la banda post-Saints d’Ed Kuepper. En conjunt, setze profunds temes, carregats de passió pels gèneres foscos de la vida, musicals i els altres.