A LA VISTA
La suggerent musica de Why Bonnie, be podria
utilitzar-se per a una segona part, actualitzada i situada en aquests dies
post-paranoia-institucional, de la meravellosa pel·lícula de 1969 dirigida per John
Schlesinger, Midnight Cowboy.
El dream-pop que confecciona la cantant i lletrista Blair Howerton, destil·la aquell
sentiment estrany, dual, de tristor i satisfacció a la vegada, que comporta l’enyorança,
la nostàlgia, per aprendre mirant del que deixem enrere. ‘Volia capturar el sentiment agredolç de dir adéu al paisatge que et va
donar forma, mentre fas el que pots amb l’ansietat al pensar en el que t’espera’,
explica Howerton i ho especifica amb
la reflexió de que ‘la nostàlgia sempre
ens colpeja com un flash de records inconnexes, com conduir molt ràpid per una
carretera’.
Després de l’EP Voice Box de
2020, debuten amb aquest disc, 90 In
November previst per a mitjans d’agost via Keeled Scales. Blair Howerton
és de Texas, però el 2019 es va traslladar a Nova York. És en aquest canvi
dràstic i l’aïllament al que es va haver de sotmetre a resultes del que te dije, que mentre pensava en
les emocions per donar un sentit al canvi, que es va posar a escriure les
cançons. Amb la banda, van tenir molt mals de caps per decidir on enregistraven
l’àlbum. Nova York, Califòrnia? Al final van decidir-se per retornar als orígens.
Així es van plantar a la petita ciutat de Silsbee, a l’est de l’estat de Texas, per passar-se dues setmanes amb Tommy Read als Lazybones Audio. Eren Sam Houdek (guitarra), Chance Williams (baix), Kenda Powell (teclats) i Josh Malett (bateria). Blair Howerton ho recorda com algo idíl·lic: ‘’Ens passàvem el dia caminant entre les vaques i la nit bevent Lone Star’. No falla, bons amics i bona cervesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada