AMUNT i CRITS

WISHY – “PARADISE”

ALTRES REGISTRES

Amb forts tics de les seves bandes favorites, My Bloddy Valentine i The Sundays especialment, Wishy s’han fet notar ràpidament.

Wishy sorgeix quan Nina Pitchkites (veu) es muda de Filadèlfia a Indianàpolis, coneix a Kevin Krauter (guitarra, baix, veu) i se n’adonen que comparteixen idolatria per la banda de Londres, les ganes de deixar enrere projectes en solitari i les distorsions des de dalt d’un escenari.

(fot Rian Archer)

Pitchkites compaginava la feina de cosidora amb l’electro-pop de Push Pop, i Krauter com a professor de música i consolidant la seva banda de dream-pop Hoops. ‘Em vaig cansar de tocar música suau indie’ explica. ‘Amb els Hoops, el material que tenia era més suau i després d’un temps em vaig cansar de tenir aquella vibra esmortaida i vaig pensar: Va, vull fer una mica de soroll amb una banda’.

A a l’espera del seu àlbum de debut, previst per aquest proper any, acaben de llançar el seu primer EP en format físic, via Winspear. La banda la completen amb Steve Marino (guitarra), Paul Cherewick (teclats) i l’amic i productor Ben Lumsdaine (bateria). El seu missatge és clar: el rebuig per l’aillament i l’idealisme estadounidenc en front a la realitat de la vida quotidiana de tanta gent. 

Donut és la cançó principal, la va escriure en uns dies en que Pitchkites conduïa el seu cotxe amb aquestes ridícules rodes de recanvi. ‘No em seguiu, estic bé, però estic conduint sobre un donut’ diu fent una sàtira sobre el disseny urbà capitalista on tothom depèn de l’automòbil. ‘Quan tens l’opció de fer carretera, amb les limitacions del teu cotxe de merda i que vas conduint amb la roda de recanvi, que és com un dònut, és un Catch 22 (fent referència al terme utilitzat a la novel·la de Joseph Heller per definir una situació paradògica). 

Doncs tornant al principi, si la idea de Kevin Krauter era fer una mica de soroll, se li podria dir que se’ls sent clar i net.

BON NADAL!