PER TANCAR FERIDES
NOU REGISTRE
La primera
vegada que escoltes aquest àlbum, intueixes que ets davant d’una d’aquelles
obres que cançó a cançó, t’anirà sorprenent i aportant benestar.
La músic
i artista multimèdia de Brooklyn, Frances Chang (Giant Peach) a mitjans
del mes passat va treure el que es pot considerar el seu segon àlbum en
solitari, aquest Psychedelic Anxiety, via Ramp
Local. Defineix el seu gènere com ”slacker
prog”. Però és també atrevit, bell i te una ressonància que impacta. És diferent.
A través
d’aquests 8 poemes, com a ella li agrada anomenar-los, conforma un àlbum
catàrtic amb el que ha intentat trobar respostes a tot allò que no en té. Com
per exemple, el procés de dol. Un recorregut més o menys llarg, que mai és
lineal. ‘Tothom ha sentit parlar de
les cinc etapes del dol, però el que no es diu és que poden ser cinc problemes’.
Pot ser caòtic i violent. Serpentejant i poc ortodoxa. Com cada una de les
noves cançons que Chang ens presenta
a través i des del fons de la seva psique, mentre busca, respostes a les pors i
les inquietuds existencials d’ella, i de rebot, de tots nosaltres.
L’àlbum
té un caràcter molt fresc. A consciència, no va complicar la producció. El va
enregistrar principalment en solitari, però va comptar amb algunes aportacions
de músics experimentats de l’escena DIY de
Nova York com el baix d’Andrea
Schiavelli (Eyes Of Love), la
bateria de Liza Winter (Birthing Hips) o més puntualment, els arranjaments
per a vent per part de Michael Sachs
en el tema First I Was Afraid (una
versió molt sui generis de I Will Survive) o com la guitarra de Nick Llobet a Rate My Aura.
L’àlbum
l’arrenca amb Spiral In Houston, on
descriu un episodi d’autodestrucció psíquica i el tanca amb aquest Rate My Aura, on recita sobre el darrer
sentit de tot plegat. ‘No tenim control
sobre allò sobre el que encara no tenim control... És una sagnant carrera contra un
mateix’. Un disc no apta per a persones a les que tot els hi està be.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada