dimarts, 5 de març del 2024

PHIL & THE TILES – “DOUBLE HAPPINESS”

ACTITUD DE MILLORAR LES COSES

NOU REGISTRE

La seva pretensió és convertir-se en l’escamot enciam, aquell que erra els dissabtes per la nit per les solitàries carreteres interiors, buscant on veure unes cerveses, muntar una festa i oblidar la resta.

Amb missatges de l’era post-punk i a base d’unes embolicades guitarres i càndids sintetitzadors, Phil & The Tiles volen transformar les coses. La seva estratègia és fer-ho sent gent normal de Melbourne, crear el seu món i que ningú els emprenyi. Escoltar-se a ells mateixos i deixar d’escoltar als experts.

En el seu debut es llencen amb aquest Double Happiness, 10 talls amarats de suor i vapors barreja de diferents fluids que els hi edita el jove i productiu segell Legless. Fins que no s’han decidit, ha anat entrant i sortint gent funcionant com un col·lectiu.

Al voltant de Reef Williams, veu i poeta de les masses, i segons les instruccions d'ells mateixos, hi trobem a Matt Powell, al baix i calibrant les vibracions, a Charlotte Zarb, als teclats i com a oracle sonor, a Hattie Gleeson, guitarra, veu i responsable a l’ombra, a Reilly Gaynor, guitarra i l’home misteriós i a Andre Piciocchi, bateria i italià, tots coneguts d’altres bandes, sinó de ser parella sentimental.



Explica Williams, ‘Jo, Reilly i Charlotte, érem a Sydney asseguts pensant en quin nom posar a l’àlbum. Al cap d’una estona algú va recollir alguna cosa del terra que deia Doble Felicitat. Era un paquet de tabac buit, de marca xinesa barata. Ens ho vam prendre com un senyal. Li anàvem a posar “La Cosa es Complica”, però vam pensar que Doble Felicitat sona molt millor’. Sens dubte.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada