SLOW CONNECTION – ÀLBUM A LA VISTA

ENTREVISTA

Parlem amb els dos membres de Slow Connection perquè ens posin al dia dels seus projectes. 

Sabem que estan més o menys a punt de treure el que serà el seu segon àlbum. La proba, Dust, el single llançat a finals d’any i Wait, el darrer compartit fa un parell de mesos. Però anem a pams.

TdP: Ens podeu posar en antecedents? Com us vau conèixer, com va sorgir la idea de treballar plegats...

Wild Lilac: Els dos ja havíem fet coses abans, cadascú pel seu compte. Jo vaig treure un primer EP però ell ja ha fet més coses.

Tyler Balaclava: Sí, jo a part tinc un altre projecte, Balacs, amb el que ja porto un temps funcionant. Però Slow Connection apareix arrel de la pandèmia, quan vam començar a enviar-nos unes primeres demos, i a poc a poc li vam anar donant forma a la idea de grup i és d’aquí justament d’on surt el nom de la banda, perquè a vegades la connexió a internet ens fallava.

Passada la proba, van penjar alguns singles més fins que el 2022 van treure un primer àlbum, Belmondo de Azul. Les coses van funcionar i amb bona part del material que Tyler va component casi compulsivament, tenen preparat el seu segon àlbum.

TdP: Entrem a parlar d’aquest nou disc anunciat. Com es dirà?

WL: The Dog

TdP: En quin punt es troba?

WL: El disc està acabat. I et diré més, està acabat des de fa uns mesos. El que passa és que com que també ens cuidem de la imatge, la portada, que la faig jo, i tot això també demana el seu temps. De fet, només queda maquetar-ho i portar-ho a imprimir per l’edició física. Està clar que treballem en altres àmbits per guanyar-nos la vida, i hem de fer esforços per arribar a tot arreu.

TdP: Serà dins d’aquest any que sortirà?

TB: La veritat, potser sí que estem anant amb una excessiva calma, perquè lo que és el disc, pràcticament està acabat des de l’agost de l’any passat, a excepció d’alguna cançó que va sorgir després, i que veiem que calia posar-la, tots els masters estan llestos des d’agost, setembre passats.

WL: Al final, com et dèiem, no és amb el que ens guanyem la vida i porta el seu temps tenir-ho tot clar, el procés de promos, etc. És molta feina.

TdP: Teniu algun segell o equip extern a vosaltres a l’hora d’ocupar-se de tota aquesta activitat?

WL: Sí, tenim el suport de Nemutai Samurai pel tema de promo i distribució, amb el ens trobem molt a gust. Gràcies a ell també podem treure el format físic.

TB: Estem tantejant la idea de treure’l en vinil. Però hauríem d’estirar el pressupost i no se si arribarà a ser factible. Més endavant potser. De moment en CD. S’ha de dir que el nostre segell amb això ens dona total llibertat, no va imposant res. Veurem a mida que ens anem apropant al moment del llançament.

TdP: Per què no en cassette? És un format que en aquest moment es troba en una segona vida.

WL: Doncs si. La veritat és que de les vendes a través de la nostra bandcamp, és el format que més ha funcionat. Inclús més que el CD.

TdP: No som de posar etiquetes, però a partir dels nous temes que hem pogut escoltar i comparant amb Belmondo de Azul, notem com una evolució cap a sons més synth-pop, deixant enrere la línia shoegaze. Ha sigut provocat això?

TB: La meva opinió és que l’anterior disc, el podies identificar clarament. Cada cançó formava part del mateix fil. I aquest, en canvi, cada cançó és un món.

WL: Sí, és bastant diferent de l’anterior àlbum. Però també hi ha una idea de base que les connecta. Per aquest treball, hem tirat de diferents influències i cada cançó manté la seva particular forma malgrat la connexió entre elles.

TdP: Parleu-nos de les lletres. En que estan basades, on us inspireu?

TB: És veritat que en les cançons de l’anterior disc, partíem d’aquesta idea base. En canvi en aquest, és cert que hem volgut deixar-nos portar més pel moment, per com sorgeix tot i a partir d’aquí construir. I no només es nota en les lletres, sinó també en la pròpia estructura de la cançó

WL: En aquest segon disc, hem partit de primer tenir la música i després posar-hi la lletra, tenint molt en compte la seva musicalitat, prioritzàvem que encaixés en la tonada, que quedés be al posar-li, més que no per dir alguna cosa concreta. Per exemple, com feia a vegades Cocteau Twins, una de les nostres influències, però sense portar-ho a tal extrem. Però sí que en definitiva, es tractava de que soni be un cop posada en el seu lloc, com fent servir la repetició d’algun text.

TdP: Parlant de text, compartiu el procés de composar la música i la lletra?

TB: Deixem que flueixi. Potser sí que Lilac te més mà a l’hora de posar-hi una lletra, sobretot en el nou disc, però també es trobar el moment, perquè ella pot tenir la idea, li va donant forma, però és la seva forma. A lo millor, jo voldria ficar-m’hi, però sé que trencaria l’estètica o el to d’aquella lletra.

WL: Però compartim molt el procés, encara que sí que cadascú te més facilitat a l’hora de composar una música o escriure una lletra. Per exemple, Tyler sobretot és el que així d’entrada te més idees. Ve i em diu ‘Avui mentre treballava se m’ha acudit això’, m’ho explica i des d’aquí ens posem a treballar-ho.

TdP: On i com l’heu gravat?

TB: A casa.

WL: En una habitació convertida en despatx/estudi de gravació.

TdP: Viviu a Mataró, però crec que no sou de la ciutat.

TB: Jo soc de Badalona, però va ser fa dos anys que vam venir a viure-hi.

WL: ...jo de Granollers.

TdP: Igualment se us inclou en el que s’anomena escena musical de Mataró. De fet, dissabte passat vau tocar allà amb altres bandes de la ciutat, en un concert englobat en aquest circuit.

TB: És cert que ja fa uns anys que se’n parla. Vivint jo encara a Badalona en sentia parlar. No sé si l’escena es concreta només en Mataró o en tota la zona del Maresme, però si que hi havia un cert moviment de bandes amb un to bastant synth-pop, de l’estil Cine Núria, o sigui que sabíem que hi havia alguna cosa, però al final, l’ombra de Barcelona és molt llarga. Però ens atreia molt la idea que per aquí a Mataró, es generés un moviment de grups alternatius.

TdP: Com plantegeu els directes? En concerts anteriors vostres, hem vist que apareixeu en un format de quartet.

TB: Si. Son amics nostres. Però al final, el que passa, per qüestions d’horaris, de desplaçaments, ho hem hagut de simplificar. Ens seguim portant molt bé amb ells, ha ha ha... També ha influït que al decantar-nos per sons més electrònics, hem vist que es podia prescindir d’elements físics, com la pròpia bateria, recorrent a samples de manera que entre nosaltres dos ens apanyem bé. També es pot parlar d’una adaptació al nou so del grup, incloc cançons antigues nostres en això, les hem com re-inventat per ajustar-les també.

TdP: En el vostre temps lliure, si no esteu component, que us trobaríem fent?

TB: En aquesta qüestió, a vegades acabem barallant-nos. Jo sens dubte voldria dedicar-hi més temps ...

WL: ...del que humanament els nostres cossos segurament poden donar a la música. A vegades també necessitem desconnectar, inclús per les nostres respectives feines. A mi per exemple m’agrada l’art, dibuixar. Ara amb la portada i la imatge pel nou àlbum, he pogut dedicar-hi una mica de temps a pintar.

TdP: Voleu afegir alguna cosa a l’entrevista?

TB: Un apunt. Que realment és com que no hem perdut l’essència que ens ha acompanyat sempre. Però en qualsevol cas, potser han sigut els darrers concerts en els que hem estat, que la forma de interpretar les cançons en directe, i que possiblement no tenen res a veure amb el nostre so, com els Depeche Mode, que abans no teníem i ara potser van entrant, veure’ls en directe com dic, ha ajudat. Grups amb els que no tenim res a veure com Fred Again o Young Fathers, han fet bastant i ens ha motivat a fer els canvis. És curiós com altres sons que no son els nostres, poden arribar a influenciar-nos d’alguna manera.

TdP: Us satisfà el lloc on us trobeu musicalment parlant?

WL: Si. Sobretot Tyler que en aquests moments li surten les cançons com a xurros, jo a vegades li dic ‘Però concentrem-nos en acabar aquesta i passem a un altre!’

TB: De fet, una cosa que ens ha passat és que en tres dies teníem aquest concert a Mataró i dos dies abans li vaig plantejar a Lilac de tocar una cançó que en teoria encara no havíem fet, però que tenia al cap.

WL: ...una bogeria.

TdP: A vegades, el món funciona a través d'aquestes extraordinàries bogeries. Gràcies pel vostre temps.

________________________