SOBREPOSAR ÈXTASI i REFLEXIÓ

MUMBLES – “IN THE POCKET OF BIG SAD”

A LA VISTA

Despisten una mica, poden passar del soroll més estrident a escenificar una sinuosa tonada. Però son del més excitant i àcid del moment.

Al trio de Manchester Mumbles, hi ha qui el qualifica d’experimental, nosaltres no arribaríem tan lluny. Mesclen a la perfecció la intensitat d’una ventada amb el virtuosisme d’una brisa. Es podrà  comprovar sencer en el seu àlbum de debut, In The Pocket Of Big Sad que els hi edita Divine Schism a finals de mes, produït per la pròpia banda i masteritzat per Greg Saunier (Deerhoof).

Es fan preguntes de persona jove: ‘Què caram està passant? Com sobreviurem?’ Però també de persona gran: ‘Si hi ha alguna cosa que m’ha ensenyat la vida, és que les millors coses  venen amb el temps i treballant dur. Ara principalment soc un ésser humà que vol ser pràctic i que està envoltat de gent meravellosa’ afirma Jacob Nicholas, vocalista de la banda parlant del tema que tanca el disc, Violence & Stupidity.

Juntament amb Nicholas que ho fa gairebé tot, formen el grup Tristan O’Leary (vents, veu) i Oli Knight (bateria). En el disc s’han fet acompanyar per un munt d’amics com Clare Myerscough o Liam Goodrum-Bell (tots dos a Tape Runs Out) amb els que comparteixen els arranjaments maximalistes i les capes dels diversos instruments de corda, vent i percussió.

Obren el disc amb aquest How Do Happy? que diuen que és com ‘una declaració d’objectius de l’àlbum’. I Nicholas continua i ho especifica una mica: ‘Una bona part del disc, es mira el melic, pel que era important disposar d’alguna cosa que l’ubiqués en un context més ampli i observar com combinen. Tenim el cap i les nostres vides confuses per l’estat en que es troba el món, el què fa encara més difícil formular desafiaments coherents a les estructures que ho estan fent tot malbé’. Tot és posar-s-hi.