dijous, 25 de gener del 2024

EL RESTABLIMENT DEL NO FUTURE

GODS GIFT – “TURN ALL THE LIGHTS OUT”

DEMOS / LIVE RECORDINGS

La recuperació dels treballs d’antigues bandes és del tot imprescindible per saber on som actualment i així plorar més a gust.

A Manchester – de fet a tot Anglaterra – des que van posar de primera ministra a la Thatcher, les coses van començar a anar en caiguda lliure. Per la classe treballadora és clar. Ara, aquest grup de persones s’ha extingit, o ha sigut assimilat, com tot altre grup que podia canviar les coses. Com que la música anava estretament lligada al que passava al seu voltant, sense seguir cap moda ni tendència de torn dictada des dels mitjans de desinformació, feia d’altaveu a les lluites d’aquells que patien.

(fot Glenys Brierley)

Stephen Murphy era el guitarrista d’una d’aquestes bandes. Es deien Gods Gift i entre mig de les seves feines diàries per guanyar-se la vida en un hospital psiquiàtric, pujaven dalt d’un escenari i llançaven les seves consignes contra les promeses d’un futur millor predicades per la Thatcher. 


Ara el segell de Berlín Play Loud, ha publicat onze cançons entre demos i talls en viu de la banda de post-punk de Manchester, que van de 1979 a 1985, algunes inèdites, que han sigut recopilades per Murphy. Inclou també un DVD amb les úniques imatges existents de la banda, en un concert a Rotterdam de 1984.


Cançons com Good And Evil, Anaesthetic o aquesta Discipline, canalitzen una ràbia que avui es troba a faltar. A les notes que ha escrit i que acompanyen al vinil, es pot llegir: ‘Manchester era com una cova, sempre en penombra. Els edificis eren grisos i això li donava una atmosfera opressiva. Crec que molta gent va reaccionar i va respondre en conseqüència. Era l’època de Thatcher, per descomptat, i també s’havia d’afegir l’horror d’un cap de policia que es deia James Anderton. Penso que la unió de la vida degradant i el treball de 60 hores a la setmana en una residència d’avis victoriana, van ser factors fonamentals per l’aparició de Gods Gift’. Hi ha coses inevitables. 





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada