KEBIN MORBY, A CAMEJAR!

NOU REGISTRE

D’acord que s’hi va trobar per motius familiars. Però instal·lar-te en un hotel a Memphis i camejar pels seus carrers, encantant-te a cada cantonada a la recerca d’inspiració, és de ser molt afortunat.

El músic multidimensional Kevin Morby te enllestit un nou disc. El seu bagatge passa per haver sigut el baixista dels Woods i el líder de The Babies, encetant la seva carrera individualment el 2013. Ara presenta disc, que és el que fa set de la seva discografia. Es diu This Is a Photograph i surt a mitjans del mes que ve, via Dead Oceans. La majoria de temes de l’àlbum els va escriure (com dèiem) a Memphis, instal·lat a l’hotel Peabody i nodrint-se d’algunes de les històries que han passat a la ciutat: la prematura mort del seu admirat Jay Reatard – amb 29 anys el 2010 d’una mala digestió barreja de cocaïna i alcohol –, el marge del Mississippi que, suposadament, és dels darrers llocs que veuria Jeff Buckley abans de desapareix-hi o, per no se tant necrològic, elements tipus els cartells de l’Stax. El mes de Maria, estarà presentant el disc per Europa.

Ha compartit algun tema, com aquest Rock Bottom de ritme trepidant i un fuzz d’atrezzo que fa tremolar les orelles. ‘Sovint passava per davant d’un mural que hi ha a Main Street, del difunt Jay Reatard, el que em va conduir a ell. Vaig començar la cançó repetint ‘They’re all gonna laugh at you!’ perquè vaig llegir que Jay Reatard va estar sent molestat uns quants anys a primària i potser per això també la portada del seu primer àlbum sol, Blood Visions (In The Red Recordings – 2006), se’l veu en un bany de sang, com una picada d’ullet al personatge de Carrie de Sissy Spaceck. Inclus quan era a l’estudi gravant, vaig fer referència al seu darrer disc, Grown Up, Fucked Up, per com volia sonar exactament’. Ja ho deia Picasso: les musses t’han de trobar camejant.