ATENTS A LA KOSMETIKA POP

KOSMETIKA – “LUXURY”

NOU REGISTRE

Synth Pop + New Wave = Synth Wave. La banda de Melbourne Kosmetika, que no te cap problema amb les etiquetes, treu el seu tercer pepino.

Es diu Luxury i porta des del juliol donant voltes al plat com un desesperat. Van fer un pas endavant abordant una producció més acurada de la ma de l’enginyer de so Erik Scerba i els hi va editar Spoilsport Records. Una altra diferència respecte dels dos treballs anteriors, és la participació dels cinc membres de la banda amb les seves respectives idees per les cançons que havien de formar part de l’àlbum.

Fins ara eren Veeka Nazarova i Mike Ellis – ells son els que el 2017 van fundar el quintet – que deien per on s’havia d’anar. El resultat no és ni millor ni pitjor, és diferent i en qualsevol cas, brillant. ‘El procés de Luxury va ser completament diferent als dos anteriors. El primer es va enregistrar principalment a Nova Zelanda i es va acabar a Melbourne. El segon teníem ja la intenció de gravar-lo tots junts, però va coincidir amb els tancaments i el vam acabar escrivint en el nostre dormitori (Nazarova i Ellis eren parella). Aquest és el primer disc en el que tots ens hem involucrat i tothom ha escrit alguna cosa’ explica Mike Ellis.

La banda la completen Jake Suriano (guitarra, synth, saxo), Dom Moore (baix) i James Lynch (bateria) amb els que porten més de cinc anys. Els tres venen de diferents bandes de l’escena indie de Melbourne, Delivery, Eggy, Dr. Sure’s Unusual Practice. Per la seva banda, els dos ex-liders, Ellis, originari d'Auckland, militava a la banda neo-zelandesa Surf City i Nazarova, amb ascendència russa com és fàcil de deduir, estava en les files de Moth.

Una pilota de sintetitzadors de línies enginyoses i recurrents a tot el llarg de les deu cançons que completen Luxury, una a una en el seu lloc precís de l’àlbum: ‘Vam passar molt de temps per decidir l’ordre de les cançons. Això és molt important per a nosaltres’ diu Ellis. ‘M’agrada escoltar els àlbums de principi a fi. Una cançó fora de context no te tant sentit com escoltar-lo en l’àlbum sencer, en ordre’. Una bona declaració de principis davant de les estúpides acumulacions de cançons a la tun-tun a l’spotify de torn.