divendres, 27 de maig del 2022

ALEX IZENBERG – QUAN EL DESCONCERT FA AVANÇAR

NOU REGISTRE

La música d’Alex Izenberg, entronca amb els cantautors clàssics tipus Harry Nilson o Randy Newman i aquell pop a la vegada elegant i murri que campava amablement pels carrers de Los Angeles la dècada dels setanta.

Acaba de treure el seu tercer disc, que porta per nom I’m Not Here, via Domino Records/ Weird World. El títol ja fa pensar en el component íntim, cançons de desesperació i confusió. Quan al 2012 li van diagnosticar un tipus d’esquizofrènia, que no se n’amagués, no va fer més que enfortir la seva vulnerable personalitat, dotant al seu treball de doble interès. Així, amb I’m Not Here, ha incorporat una nova pàgina al seu relat biogràfic. ‘M’agrada la idea de fer alguna cosa que pugui escoltar quan tingui 90 anys’, va explicant.

(fot Giraffe Studios)

Sobre com ha anat la creació d’aquest nou àlbum, Izenberg comenta: ‘Estic cada vegada mes a prop de fer que l’inconscient sigui conscient. Es fa difícil simplement escriure, quan ets bombardejat constantment amb el que està be o malament. He començat a mirar cap a dintre, més que abans’. L’àlbum va ser enregistrat a Tropico Studios al seu Los Angeles natal. La producció ha estat d’ell mateix i el seu amic i col·laborador habitual Greg Hartunian. Ha comptat pels arranjaments de corda i instruments de vent, amb Dave Longstreth de Dirty Projectors, que aporten un genuí i oportuníssim toc Van Dyke Parks.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada