EL XICLET DE NINA SIMONE

WARREN ELLIS – EL CHICLE DE NINA SIMONE

pròleg de Nick Cave

traducció de: Núria Molines

edita: ALPHA DECAY – gener 2022

títol original: NINA SIMONE’S GUM: A MEMOIR OF THINGS LOST AND FOUND – setembre 2021

232 pàgines – 1a. edició en espanyol

LLIBRE

Guardar un objecte que ha tocat algun ésser al que admires, et produeix satisfacció, però també és aferrament. Al final, s’ha d’entendre que no és ni una cosa ni l’altre.

Alguna cosa així li ha sortit a Warren Ellis, que ho explica en el seu primer llibre, una obra que vol ser una autobiografia del músic. En el fil conductor des d’on va describint les seves històries, hi ha objectes com una cinta de cassette de la cantant grega Arleta o un dels seus primers violins, ple de inscripcions tallades, instrument que va perdre però més tard va recuperar. Però l’objecte més significatiu, és evidentment el que dona títol al llibre i que no és cap broma: el xiclet de Nina Simone.

Ellis explica que va tenir la gran sort d’assistir a un concert d’ella el 1999 a Londres, en el festival de Meltdown, que organitzava Nick Cave. ‘Ja llavors, li era molt difícil caminar, a poc a poc es va dirigir cap al davant de l’escenari per saludar i podies sentir l’emoció que hi havia a la sala, podies sentir aquella energia... abans no s’assegués a la cadira del seu Steinway. Escoltar-la va ser com escoltar la veu de Déu’ explica Ellis.  

Durant el directe, comenta que Simone mastegava un xiclet i fumava. Un cop acabat el concert, un Ellis en èxtasi, va pujar a l’escenari per fer-se amb ell, que havia vist que enganxava a sota el piano just abans de tocar la primera nota. El va embolicar en una tovallola suada de la mateixa cantant i se’l va endur cap a casa. L’ha tingut al llarg de 20 anys, atessorant-lo com un objecte molt especial, fins que en va fer unes petites joies, vint rèpliques en plata. 

‘Bàsicament el xiclet es va convertir en un tòtem espiritual per a mi. Estava inclús convençut de que la meva carrera musical, funcionava gràcies a ell. Que l’esperit de Nina Simone em protegia’ va fent saber Ellis, ‘Però en realitat, el que estàs protegint no és res. És una cosa que no es pot veure’.

Sobre el que passarà amb el curiós objecte, diu que de moment durant uns quants anys anirà donant voltes en exposicions per tot el mon. Descarta la possibilitat de vendre’l, ni l’original ni cap de les còpies en plata. Encara que una d’elles és possible que la entregui per una subhasta benèfica que organitzarà per recaudar fons per a l’Ellis Park, el santuari per animals que gestiona a l’illa de Sumatra. Ara ja ningú en mastega de xiclets. Tot es perd.