PORRIDGE RADIO, DE BRIGHTON AL MON

NOU REGISTRE

Estem davant d’una banda que te gairebé totes les veus del mon musical parlant d‘ells. Això està molt be. Els posa al millor lloc per a les millors vistes. Però també al llindar del precipici.

El quartet de Brighton Porridge Radio es van estrenar amb Rice, Pasta and Other Fillers (Memorials Of Distinction – 2016). Van obrir un parèntesi de quatre anys, per tornar amb el que acostuma a ser el difícil segon àlbum, Every Bad (Secretly Canadian – 2020) generant encara més expectatives. I així ha estat. Amb aquest Waterslide, Diving Board, Ladder to the Sky que acaba de sortir de nou via Secretly Canadian, fan un pas més, solidificant la seva proposta i posant el llistó ben alt amb un imponent treball. ‘Volia que sonés com quan el teu cor queda tan fet miques, que tot el cos et fa mal’ explica Dana Margolin. Cançons com Birthday Party o Flowers, ho rubriquen. El timbre tan particular de la seva veu i l’acompanyament coral dels companys de banda, Georgie Stott, Sam Yardley i Maddie Ryall, no deixen forat per escapar-se.

(fot Matilda Hill-Jenkins)

Expliquen que el títol els hi va inspirar per casualitat un collage de l’artista britànica-argentina Eileen Agar, que juga amb connexions sorprenents d’allò estrany amb allò que vol ser divertit, igual que la música de Porridge Radio, com quan converteixen una confessió en un solo de guitarra, com en aquest The Rip. Ja han sigut nominats als Mercury Prize i Margolin va dir a NME que volen ser tan grans com Coldplay. Esperem que sàpiguen corregir a temps.