TRASPASSOS / GENER 2024
EFECTES SECUNDÀRIS VACUNES / CÀNCER / ALTRES: 12
ENNUAGAMENT: 01
FENTANIL: 01 (o 2)
DEL NOU VIRUS
ACABAT D’ARRIBAR: 01
NO SABEN / NO CONTESTEN: 07
A través
de la mort, segurament tots podem aprendre alguna cosa. Tant els que se’n van,
com els que ens quedem. Aquestes son algunes de les persones que aquest gener
han tingut la seva oportunitat i l’han donada.
El
primer ha sigut el músic alemany Christoph
Karrer, membre dels imprescindibles Amon
Düül II des de 1969. Deu anys després va començar com a solista i tocant
amb Embryo. Va traspassar el dia 2 als
76 anys del nou virus acabat d’arribar.
Dos dies
després marxava el fotògraf nascut a Tòkio, Kishin Shinoyama. Les imatges de
les portades per a Double Fantasy i Milk And Honey de John Lennon i Yoko Ono
son seves. Va ingressar d’urgències en un hospital proper on més tard va ser
declarat mort. Tenia 83 anys i de moment no s’han donat detalls.
El
mateix dia, el guapet actor i cantant nord-americà David Soul. Si que va treure alguns discos, però el seu paper com
el detectiu Kenneth Hutchinson a la
popular sèrie dels 70 Starsky and Hutch,
el va empaitar per a lo bo i lo dolent durant tota la vida. Va traspassar als
80 anys de càncer de pulmó agreujat per una EPOC.
El mateix 4, ens deixava plantats “Morfi Grei” (Miguel Angel Sánchez Tenedor), veu i compositor de la
venerada Banda
Trapera del Rio formada a
mitjans dels 70 a Cornellà de Llobregat. A part de plantats, ens deixa un
llegat de cultura punk ben propera. El seu primer disc de 1979 encapçala la
llista. Ho va fer amb 64 anys a conseqüència de complicacions d’un
trasplantament de fetge.
L’endemà
dia 5, també traspassava Lawrence
Collins. Guitarrista i membre del duo The
Collins Kids juntament amb sa germana Lorrie
durant la dècada dels 50. Després va continuar una carrera en solitari i van
fer un emotiu retorn als 90 que es va allargar esporàdicament fins que Lorrie va traspassar el 2018. Va morir
a l’Hospital Henry Mayo Newhall a
Santa Clarita, Califòrnia als 79 anys. La noticia la va donar la seva filla
Larissa que també va dir que va ser de causes naturals. No tenia masses ganes
d’enraonar, naturalment.
El dia 7
a Salzburg, el gran futbolista i posterior entrenador alemany Franz
Beckenbauer. Un altre de quan els futbolistes eren gent normal. Tenia 78 anys i
la família, també amb poques ganes d’enraonar, va dir que va ser per causes
naturals.
L’endemà,
l’extraordinari music experimental, a més de cineasta, Phillip Earl Niblock. Les seves primeres composicions daten de 1968
encetant una llarga carrera de fascinants treballs. El 1993 es mig instal·la a
Ghent i 4 anys després, obra l’ Experimental
Intermedia a la mateixa ciutat de Flandes. Va traspassar en un hospital de
Nova York a causa d’una insuficiència cardíaca als 90 anys.
El
mateix dia 8, el director de cinema, guionista i productor Ventura Pons. La
seva primera pel·lícula va ser la mítica Ocaña, retrat
intermitent. Va morir als 78 anys a Barcelona, per culpa d’un ennuegament
mentre era a casa seva.
El dia
11 la icona pop anglesa, Annie Nightingale, que va ser la primera presentadora
de la BBC Radio el 1970 i
treballadora incansable per la cultura popular. Va traspassar als 83 anys d’una
‘breu malaltia’, sense que hi hagi més detalls.
El
mateix dia el guitarrista alemany Siegfried
“Sigi” Schwab. Va ser membre de Et
Cetera, Embryo i Ramesh Shotham. Va morir a Múnic als 83
anys sense que s’hagi especificat causa concreta.
L’endemà
Sekou Odinga. Activista membre de la Black
Liberation Army els anys 60 i 70, organització formada per ex-militants
dels Black Panthers. Era pare del
també traspassat music de hip-hop Yaki
Kadafi. Ho va fer amb 79 anys sense emetre masses més detalls.
Passem
al dia 18, quan ho va fer Jose Luis Vasquez, més conegut com a Soft Moon. Músic, compositor i
productor discogràfic nascut a Los Angeles. El 2009 va començar a funcionar amb
aquest àlies i aviat la prestigiosa Captured
Tracks li va tirar el llaç. Va traspassar als 44 anys a resultes d’una
“festa privada” amb el DJ techno Silent Servant (John Juan Méndez) i la
companya d’aquest, tots dos també morts. Es sospita que la causa hagi estat una
sobredosi del potent fentanil.
El dia
19, l’influent artista multimèdia i mestra de la performance Robert Whitman. Els seus primers treballs al llarg de
la dècada dels 60, van il·luminar l’escena artística de Nova York. La noticia
del traspàs la va donar la Pace Gallery
informant que havia mort a la seva casa de Warwick als 88 anys.
El
mateix dia, la poeta i artista multi-media nascuda a Sant Feliu de Guixols,
Ester Xargay. Es va criar a Bourges, França i als 18 anys va tornar a
Catalunya, encetant una prolífica i trencadora carrera també en el món de les
performances. Va morir a Palamós als 63 anys després d’una “llarga malaltia”.
També el
19, el dibuixant de còmic Martí Riera, va estar a Rock Comix i Los Tebeos del Rollo
abans de cofundar la mítica revista El
Víbora. Va traspassar amb 68 anys a Barcelona com a conseqüència d’un
càncer, segons ha explicat l’editorial La
Cúpula.
I encara
hi ha un traspàs més el dia 19, el de la cantant nord-americana nascuda a
Queens, la carismàtica Mary Weiss, la
veu principal i una de les tres Shangri-Las.
Va fer-ho a causa d’una malaltia pulmonar obstructiva crònica a casa seva a
Palm Springs, als 75 anys. El 2007 va llançar Dangerous Game el seu primer àlbum en solitari.
Deixem
el fatídic dia i ens plantem en el 20. Dia que traspassava l’influent director
de cinema, el canadenc Norman Jewison. Entre la seva extensa filmografia trobem
The Russians Are Coming, The Russians Are
Coming, una divertida parodia sobre la guerra freda de 1966, In The Heat Of The Night amb Sidney
Poitier i Rod Steiger (1967),The Thomas
Crown Affair amb Steve McQueen i Faye Dunaway del 1968 o Jesus Christ Superstar del 1973 de la
que no cal afegir més. Va traspassar a casa seva a Los Angeles als 97 anys, en
pau, però la causa not disclosed.
El dia
23, ens deixava la dolça i meravellosa Melanie.
Hi hauria molt per dir d’aquesta cantant desconeguda per moltes. Un dels seus
primers èxits Lay Down (Candles In The
Rain) estar inspirada en la seva actuació/experiència al Woodstock de 1969. Va ser l’única en
actuar en el mític Rock Powder Ridge,
tot i la prohibició. Va actuar també a Wight
el 1970 i va ser presentada a la multitud per Keith Moon. El 1971 va ser
qui va anunciar el solstici al Glastonbury
Fayre (després Festival de
Glastonbury). El 2007, va ser la convidada de Jarvis Cocker en el Meltdown
al Royal Festival Hall de Londres. Va
traspassar amb 76 anys sense que s’hagi especificat el lloc ni la causa.
També el
23, Shellez Ganz, cantant i guitarra
de la banda de garatge The Unclaimed.
Amb Sid Griffin van començar la
història i van llançar un primer EP el 1980 abans que Griffin no marxés per formar The
Long Ryders. Va ser trobat mort a casa seva per un amic que va avisar a la
policia. Tenia 65 anys
El dia
28, l’activista japonès Satoshi Kirishima, membre de l’East Asia Anti-Japan Armed Front. La policia ha estat durant gairebé
50 anys amb les ganes d’enxampar-lo. Sense èxit. Ha sigut ell mateix a l’ingressar
en un hospital de Kanagawa per un càncer, que es va donar a conèixer, explicant
que volia morir pel seu nom real. Ho feia tres dies després de l’ingrés a
Kamakura amb 70 anys.
El 29,
ho feia el fotògraf anglès Brian Griffin, que tot i no començar en el món de la
música, hi va acabar i de quina manera. Els primers encàrrecs li van venir d’Stiff Records. Fotografies per The Jam, Elvis Costello and The Atracttions, Siouxsie Sioux, Kate Bush,
REM, Iggy Pop, o per a Depeche
Mode, una de les quals va acabar a la portada d’A Broken Frame. El 2010 se li va dedicar la retrospectiva, Face To Face, a la seva ciutat natal, a
Birmingham. Va traspassar mentre dormia amb 75 anys.
(to be continued)
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada