divendres, 2 de febrer del 2024

SENSE RES QUE ESTORBI

J. ROBBINS – “BASILISK”

NOU REGISTRE

Per aquí ens preguntem com definir els músics com J. Robbins. Guanya “braç executor”.

Braç executor perquè porta a la pràctica alguns dels principis vitals del rock sense pensar-s’ho dues vegades: urgència en les cançons, química entre els músics, creure en el que fas, son alguns dels que han sortit. El 2019 va llançar Un-Becoming, del que es sent satisfet. Però en aquest volia imprimir-hi més immediatesa. Es diu Basilisk i ha sortit avui via Discord Records.

J. Robbins porta fent música des que va fer els 18 anys, sol, en nombroses bandes de post-hardcore com Burning Airlines, Regents o Moral Mazes, o produint per altres. Amb el quarter general instal·lat a Baltimore, escriu d’una manera més com és ell. Sense una banda oficial al darrere, explica que ‘no son projectes paral·lels, representen el corrent principal dels meus esforços creatius’.

En aquest nou àlbum, tenia clar que volia capturar el moment, gravant en viu. ‘Les cançons havien de sorgir de la manera més directa possible, sense mirar massa cap als costats o treballar-les més del compte’ comenta Robbins i especifica que moltes de les seves inspiracions estaven en el aire, Killing Joke, Sugar, Gang Of Four, inclús els primers Sparks.

Explica com va anar: ‘Cap al febrer de 2021, vaig trucar a Brooks Harlan i al bateria i amic Darren Zentek i els hi vaig proposar de reunir-nos en un estudi, encara amb la màscara, per tocar i gravar durant un parell de dies seguits. Tots ens moríem per fer-ho, així que els hi vaig enviar les demos i ho vam fer. L’energia que va sorgir va ser meravellosa i les cançons simples i immediates’.

Les lletres incideixen de nou en aspectes socials. Automaticity va dels pensaments sobre l’envelliment i la cada vegada més present permanència del món en pilot automàtic. Last War sobre l’ascens del neo-feixisme. Hi ha algunes col·laboracions com les de Gordon Withers al violoncel, Dave Hadley a la pedal steel de Not The End, Janet Morgan i les seves dues germanes per afegir alguns cors o la guitarra de la llegenda punk de Chicago John Haggety (Naked Raygun) en aquesta Exquisite Corpse.





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada