CATIFA DE VELLUT i LLUENTONS

PRISCILLA de SOFIA COPPOLA

MÚSICA i CINEMA

Ahir, a les 8 del vespre d'un dissabte, vam anar a una sala de cinema d’una petita ciutat a veure la darrera pel·lícula de Woody Allen, Coupe de Chance, de producció francesa. En una sala per a una capacitat de 150 persones, érem 7, comptades una a una

És evident que la gent ha decidit que, això d’anar al cinema, no es porta. Ara es porta tragar series escarxofades a casa, no cal esforçar-se ni pensar gaire. Per això no acabo d’entendre com segueixen fent pel·lícules destinades a la pantalla gran - les que queden - com si no passés res. Parlo de les pel·lícules que es fan, dins de les considerades com a setè art.

Dins d’aquest sector de professionals del "ja sé que ningú anirà a veure-la, però em dona igual", aquest passat festival de Venècia, en la seva 80èna edició, s’han pogut veure entre d’altres, els darrers treballs del mencionat Woody Allen, Poor Things de Yorgos Lanthimos – que es va endur el Lleó d’Or – o Priscilla de Sofia Coppola.

Coppola aborda les seves histories sempre des de la perspectiva de les dones. L’any passat al mateix escenari es passava Elvis de l’australià Baz Luhrmann. Priscilla, com el mateix títol ja deixa clar, va de la que va ser companya del mite. I això és el que s’ha proposat la directora, hi ha mites que semblen infrangibles: ‘És en gran mesura una historia sobre Priscilla convertint-se en qui és i descobrint el seu propi sentit de la feminitat. Em vaig posar en la perspectiva de Priscilla i vaig intentar fer una pel·lícula sobre què passaria si tu fossis ella. Les etapes de la infància a dona adulta’.

Priscilla va conèixer a Elvis quan tenia 14 anys i ell 25, la relació es va mantenir tot lo secretament que es deuria poder, i finalment es van casar el 1967. Van tenir a Lisa Marie Presley i es van divorciar el 1973. ‘Era molt amable, molt dolç i carinyós, respectava els meus 14 anys. Estàvem molt alineats en com pensàvem i em va obrir el seu cor en tots els sentits i jo era allà per escoltar-lo’ explicava la mare. Per la seva part, Coppola va explicar que sentia una certa proximitat en la història, justament pel fet de recordar-li la generació de la seva mare i com aquesta va créixer amb un marit de tan de pes.

Per fer el biopic, Coppola s’ha basat en el llibre Elvis and Me, les memòries escrites per la pròpia Priscilla, que van ser editades el 1985. Priscilla Presley ha exercit de productora executiva, i quan la va veure per primer cop li va dir que no agradaria als fan d’Elvis, a lo que li va respondre: ‘No la he fet per a ells’. Els protagonistes son Cailee Spaeny i Jacob Elordi. S’estrena el 3 del mes que ve.