L’ESPERIT “DEAD”

LEON III – “SOMETHING IS TRYING TO CHANGE MY MIND”

NOU REGISTRE

Els multi-instrumentistes Andy Stepanian i Mason Brent, quan van decidir traslladar-se a Houston, era per alguna cosa.

Venen de la banda de Virginia formada el 1999 de country-rock alternatiu Wrinkle Neck Mules i tenien al cap, explorar altres formes de connexió amb l’estil. És la principal causa per la que va sorgir Leon III. Expliquen que la seva més gran influència – a part dels Pink Floyd psicodèlics – son els Grateful Dead. Potser Stepanian i Brent han fet el procés a la inversa dels Dead amb la posterior formació dels New Riders Of The Purple Sage.

Andy Stepanian (esq) i Mason Brent (dreta)

(fot Rick Wittenbraker)

Acaben de llançar el seu tercer àlbum d’estudi, Something Is Trying To Change My Mind, produït per Mark Nevers (Bonnie “Prince” Billy, Lambchop, Silver Jews) via MonoSonic Records/Soundly Music. Un recull de cançons per encetar un viatge trans-sensorial a base de capes de instrumentacions i els arranjaments de corda de Peter Stopchinski, un dels molts col·laboradors.

Amb aquest Dogwood Blooms, podem fer-nos una idea. Amb la participació del sitar de Mahesh Pathmakumara, Stepanian convoca als fantasmes del lloc on va néixer, a Richmond, agafant de inspiració els bhoots, fantasmes hindús que ocupen els cossos dels vius i floten amb els peus a centímetres de l’aigua.

‘La ciutat va ser un punt fort de la Confederació durant la guerra civil nord-americana’ explica. ‘Pensava en tot el que podia passar arrel de les protestes per George Floyd, amb la destrucció de monuments confederats. La cançó és una història fantàstica fora de la nostra època, sobre una persona, potser un soldat que ha desertat, que es troba amb un fantasma al riu James, a la meva ciutat, a Richmond’. Parafrasejant la dita popular gallega “Eu non creo nas meigas, mais habelas, hainas” constatarem que els fantasmes no existeixen, però d’haver-n’hi, n’hi han.