CONNEXIÓ A LA SEGONA EDAT

THE LIBERTINES – “ALL QUIET ON THE EASTERN ESPLANADE”

NOU REGISTRE

Els anglesos ho tenen això. Poden ser una banda del tot mainstream i alhora mantenir l’status indie. No o què?

De fet, el seu líder, Pete Doherty, algunes vegades ha volgut pertànyer al mon real. Que sapiguem, amb les seves estades pel barri de Sarrià, per La Floresta o les actuacions en petits locals amb els The Puta Madres, ho ha volgut intentar. Crec que estem justificant-nos per parlar de The Libertines.

(fot Ed Cooke)

Be, son una banda amb un cert recorregut, sobretot individualment. Després hi ha la famosa química, que amb el temps a vegades s’esfuma. No és el cas. Quan eren joves, van treure dos àlbums, Up The Bracket (Rough Trade – 2002) i The Libertines (Rough Trade – 2004), els dos convertits en clàssics. Quan es van recuperar, es van reunir i van treure Anthems For Doomed Youth (Virgin/Emi – 2015) i ara, 8 anys després, anuncien el llançament d’All Quiet On The Eastern Esplanade per a principis de març del proper any, via els gegants Republic Records i Casablanca Music.

Doherty i Carl Barât van posar-s’hi l’any passat des de Jamaica, literalment. El febrer es van trobar amb John Hassall (baix) i Gary Powell (bateria) als estudis de gravació localitzats a The Albion Rooms, on van enregistrar l’àlbum amb el francès resident a Londres, Dimitri Tikovoï a la producció. El nom de l’àlbum és una doble referencia, el títol de la novel·la d’Erich Maria Remarque All Quiet On The Western Front i la adreça de l’estudi, a Margate.

Han compartit un primer single, aquest Run, Run, Run del que Barât ha comentat: ‘Tracta d’estar atrapat i mirar d’escapar de la teva pobre vida. Una mica com en el llibre Post Office de Charles Bukowski. El pitjor per a The Libertines seria quedar atrapats en una rutina d’anar per feina, en un “run, run, run”, tractant només de reviure el nostre passat’.

Per la seva banda, Doherty diu de l’àlbum: ‘Sento com si haguéssim completat un cicle com a banda i, finalment, podem afegir aquestes cançons al repertori, que crec que hi ha algunes joies. Vam poder estar a l’estudi, fer servir les instal·lacions només per a nosaltres i tot va funcionar de meravella’. Sí, però de tot, lo més xulo és això de quedar a Jamaica per treballar.