diumenge, 1 d’octubre del 2023

TAL DIA FARÀ UN ANY

TRASPASSOS / SETEMBRE 2023

EFECTES SECUNDÀRIS VACUNAZIS / CÀNCER / ALTRES: 11

PER LA VARIANT Nº 3.030.921 DEL CÒVID: 00

NO SABEN / NO CONTESTEN: 04

Entretingudes amb les noves consignes, n’hi ha unes quantes de persones, que han dit, fins aquí hem arribat. Algunes d’elles son aquestes:

Ens enceta la llista Robert Becerra, guitarra del grup punk/hardcore de Los Angeles The Stains. Traspassava el mateix dia 1 amb 64 anys d’un càncer de fetge. Va ser co-fundador de la banda, al barri marginal Boyle Heights – llavors ho era, ara potser també els hi han arribat els especuladors, els forns que no ho son, barber-shops, nails, i només hi ha pijos. Millor que no ho vegi.

Robert Becerra

El dia 3 ho feia el bateria Simon Pearson (Goya Dress, Cinerama, The Wedding Present). Va ser a Londres als 54 anys d’un càncer fulminant.

Simon Pearson

L’endemà el músic nord-americà instal·lat a Anglaterra Gary Wright, fundador el 1967 de la banda Spooky Tooth i d’una productiva posterior carrera en solitari, amb nombroses col·laboracions. Va traspassar com a conseqüència de problemes derivats d’un Parkinson. Tenia 80 anys.

Gary Wright

Correlativament el dia 6 ho feia el baixista nord-americà Tom Davies (Nebula, Immense, The Freeks). Moria d’una leucèmia als 48 anys tranquil·lament voltat de la seva parella i família cantant el trobarem a faltar el teu somriure.

Tom Davies

El mateix dia 6, el baixista de jazz Richard Davis. Entre les seves destacades aparicions, les que va fer amb Eric Dolphy a Out To Lunch, amb Andrew Hill a Point Of Departure i les incursions al rock a Astral Weeks de Van Morrison i a Smile de Laura Nyro, entre altres. El 1954 es va traslladar de Chicago a Nova York fins el 1977 que es va instal·lar de professor a la universitat de Madison, ensenyant tot el que volguessin saber els afortunats alumnes de la història del jazz.  Va traspassar amb 93 anys, després d'estar-ne dos amb cures pal·liatives.

Richard Davis

Mal dia el 6. El director de cine Giuliano Montaldo. Entre altres al capdavant de Gli Intoccabili de 1969 amb John Cassavetes i Britt Ekland i de Sacco e Vanzetti de 1971, ambdues amb música del maestro Morricone. Joan Baez també va fer un hit amb aquesta darrera. Ha mort a la sua casa a Roma i la causa no ha estat revelada encara que ja disposava de 93 formosos anys.

Giuliano Montaldo

El 7 el saxofonista Charles Gayle. Figura tan destacada com desconeguda. Va tocar al carrer durant més de 20 anys. El 1988 el segell suec Silkheart Records va donar visibilitat al seu treball. Va traspassar a Brooklyn als 84 anys. No es va especificar la causa, però feia anys que patia un Alzheimer.

Charles Gayle

L’acreditat documentalista suec Olof Björner, especialitzat en els directes i sessions de gravació de Bob Dylan amb llistes detallades, des de 1956 fins 2020. Si les fonts no s’equivoquen, és autor de tretze volums que es diuen Olof's Files: A Bob Dylan Performance Guide. Va traspassar el dia 12 amb 80 anys sense que s’hagin donat més detalls.

Olof Björner

El dia 16 el bateria anglès John Marshall, membre de Nucleus i Soft Machine a més de treballar amb músics com Jack Bruce, Arthur Brown o John McLaughlin. Va traspassar amb 82 anys i desconeixem la causa.

John Marshall

Qui no ha fet el burro amb la música de Ça Plane Pour Moi? Doncs això, el seu compositor, productor i veu – és ell qui canta i no Plastic BertrandLou Deprijck ha traspassat aquest passat dia 19 amb 77 anys. Durant els anys 70 i 80 va gaudir de gran popularitat a Bèlgica component èxits a tort i dret i també amb la seva pròpia banda Lou & The Hollywood Bananas. Tot plegat li va donar prou com per muntar un bar a Pattaya, la popular població tailandesa, gravant inclús en tailandès. Déu n’hi do també els belgues. La causa una impredictible infecció per septicèmia.

Lou Deprijck

L’endemà la co-fundadora de The Marvelettes, Katherine Anderson. Va ser gràcies al seu Please Mr Postman, que la Motown va fer arrels profundes en temps complicats. Ingressada al juliol al Corewell Health Dearborn Hospital de Michigan amb problemes cardíacs, va traspassar el dia 20 als 79 anys.

Katherine Anderson

El mateix dia, el bateria Kent Stax de la banda de Virginia, Scream. Formats el 1979 es van emmirallar en el creixent escenari hardcore de la propera Wahington, DC. Stax va estar amb el grup fins el tercer disc, Banging The Drum (Dischord Records – 1986) però frisava per fundar també una família. Ningú és perfecte. El va substituir un Dave Grohl abans de fer el salt a Nirvana. Va traspassar d’un càncer als 61 anys.

Kent Stax

El dia 23, traspassava Terry Kirkman, cantant i membre fundador de la banda de Los Angeles The Association. Era el 1965 i el grup sabia transmutar-se com a banda de folk, de pop o psicodèlia. Tenia 83 anys i va morir a casa seva a Montclair d’una insuficiència cardíaca congestiva.

Terry Kirkman

Dos dies després ho feia l’actor i músic escocès David McCallum. Conegut molt especialment per ser co-protagonista a la sèrie de televisió dels anys 60, que en un principi va ser pensada pel lluïment del guapet Robert Vaughn, The Man From U.N.C.L.E. El seu tall de cabell a lo “beatle” i el fet de interpretar a un misteriós agent rus, Illya Kuryakin, el van convertir en un fenomen de la cultura pop. Va traspassar al New York Presbyterian Hospital per causes naturals amb 90 anys acabats de fer.

David McCallum

Acabem amb Ron Howden, el bateria i membre fundador de la banda anglesa – formada a Hamburg el 1969 – Nektar (potser per això el nom en alemany). El 2016 va començar un tractament contra el càncer. Sembla que es van ajuntar diferents problemes que sumats als provocats per la quimioteràpia, al final no ha pogut superar. Tenia 78 anys.

Ron Howden

See you!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada