NOU REGISTRE
Parlar d’artesà del pop,
seria massa obvi. Lo seu, és el nivell següent, que no en tinc ni puta idea de
quin és.
Jason Quever, després de passar uns anys a Los Angeles on
tenia el seu estudi de gravació, retorna a San Francisco i ens fa entrega d’un
nou disc amb el nom de Past Life
Regression. En ell, per una banda s’entreveu la satisfacció d’aquest retorn
a casa i per una altra, la visió respecta l’estretor i escassetat d’esperit
viscuts aquests darrers dos anys. Més que mai, Quever aconsegueix amb les seves arts alquimistes a base dels
ingredients justos de la psicodèlia del summer
of love de la seva terra natal i els sons més indie que practiquen gent com Martin
Carr, el remei que tot ho guareix.
Des d’aquell Can’t Go Back (Gnomonsong – 2007), les melodies i arranjaments que fa anar com qui
fa bombolles, d’aquelles sucant amb aigua i sabó i bufant pel foradet,
hipnotitzen i produeixen giragonses mentals com si anessis fumada. My Sympathies, la mateixa Hypnotist o la vibrant Lodger mostren la folgança que hi
palpita. D’aquesta darrera, amb la que obre el disc, explica: ‘La cançó te una lleugera inspiració pop dels
60, volia veure si podia aconseguir com un atordiment, en plan epifania. I líricament,
està inspirada en sentir que un episodi arriscat de la vida, ja és senzillament
preguntar-te si pels que t’envolten, això és tot’. Surt l’1 d’abril via Labelman i ha anunciat també les dates
de la gira de presentació. Obviament, la que el vulgui veure, li caldrà anar a París o Milà, si fa o no fa, les dues només a 1000 km.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada