EL MON DES D’UNA BUTXACA

A LA VISTA

Mermaidens fan tonades càlides i agradosos cors amb lletres primmirades. Retornen un dels que governen el que queda del so Dunedin.

Ells son de Wellington, la capital del país. Sorgits el 2013, tenen tres discos editats que amb esforç, perseverança i kilòmetres de carretera, han sapigut utilitzar per fer-se un lloc destacat dins del grup dels que sobreviuen dins i fora del perímetre Flying Nun.

(fot Lewis Ferris)

Passada la castanyada, posaràn a disposició de totes un nou disc de títol homònim, el que farà quatre. Per aquesta ocasió, el terceto format per Gussie Larkin (guitarra, veu), Lily West (baix, veu) i Abe Hollingsworth (bateria), l'han ennregistrat principalment a Pōneke's Surgery Studios i l'han produït ells mateixos amb l’ajut de Samuel Flynn-Scott (The Phoenix Foundation).

Amb aquest nou àlbum, han volgut mirar endins, fer una introspecció i endinsar-se en qüestions que plategin com anar tirant amb la ràbia i frustració social. 

Aquest primer tema compartit, I Like To Be Alone, explora lo meravellós d’estar sola i com transmetre aquest sentiment a la teva parella sense que es mosquegi.

El vídeo que l’acompanya, segons explica Gussie, està inspirat en els treballs del director de cine Michel Gondry i afegeix: ‘La butxaca gegant dels texans i la resta d’objectes, els va crear Hannah Webster, una dissenyadora que viu al mateix Wellington. Encara estic al·lucinant per com se les va apanyar per fer una butxaca de 6 x 6 metres. El vídeo recull el nostre sentit de l’humor. M’encanta la forma en que acaba la historia amb els tres junts fent el burro dins “la butxaca” ‘.