L’ACTIVITAT POST-EXISTENCIAL DE MADMADMAD

NOU REGISTRE

Avís: l’escolta d’aquest disc, pot produir urticària o tot el contrari

La banda anglofrancesa MADMADMAD, després d’un EP homònim doble en 12” (Stac Records – 2019) i el seu àlbum de debut More More More (Stac Records – 2020), agafen embranzida amb Behavioral Sink Delirium, un àlbum surrealista i extraordinari – significat literal de l’adjectiu – amb producció d’Eddie Stevens al seu estudi de Fulham i que els hi ha editat fa uns dies, Bad Vibrations.

Es van tancar durant 10 dies, enregistrant música totalment improvisada i tocat tot en viu. En un comunicat ho relaten així: ‘Vam decidir experimentar diferents estats de deliri, per a llançar aquest disc eufòric i torbador. Va ser un experiència musical intensa. Vam deixar anar moltes coses que ens van portar a espais en els que mai havíem estat. El nom del disc prové de l’experiment que va realitzar l’etòleg nord-americà John B. Calhoun amb una colònia de rates que van acabar endrapant-se entre elles fins que no en va quedar cap. Aquest estat de descomposició social és el que va inspirar en aquest disc’.

Explorar i combinar formes i ritmes a través del Moog DFAM, el Moog Mother-32, el Yamaha PSR-73 o l’imprescindible Casio SK-1 pot portar uns estimulants inputs cerebrals diferents dels estereotipats, enrevessats però plaents. Per exemple: aquest Flute And The Hobo, presenta un combinat de sintetitzadors amb tocs tropicàlia del que la banda, en clau, diu: ‘És com unes llargues potes de cavall posades en un ésser humà, una tassa de tè a la mà o un cigarret desplaçant-se sense rumb’. Continuen sota els efectes.