ESTA FESTA ME MOLESTA

NOU REGISTRE

No ho diem nosaltres. És el nom del primer tall que va compartir la banda de Boston Leopard Print Taser i que correspon al seu primer àlbum

Van arrencar al 2017 i després de l’EP Teeth Are Not Bones (Tor Johnson Records – 2018) i uns quants concerts fent de comparsa, s’han situat en boca de totes com els nous Yeah Yeah Yeahs. Ara presenten l’esperat treball de debut, Existential Bathroom Graffiti, que sortirà passada la Mare de Déu d’agost via Knife Hits Records.

Fan un pas decidit cap a sons més punk rock, traspassant l’energia desaforada que transmeten en els directes, més agressiu i angulat. La descarada veu de Leila Bower i els esgarips que li treu a la guitarra Nicholas Wolf, tenen ecos de Sonic Youth o Live Skull i la influencia de l’escena novaiorquesa.

En les seves cançons descriuen el que pensen de les situacions que a totes en algun moment o altre, ens ha tocat viure. A Lead The Carge, Wolf comenta: ‘Estava atrapat en la meva pròpia merda i em trobava amb una persona en una situació difícil. Ella em mantenia a una distancia que era un senyal. Vaig entendre que presentar-se davant de les persones no significa dir-los què han de fer o de quina manera. Això és un intent de controlar. Estar, significa escoltar i respectar les seves decisions’. El single principal, aquest Esta Festa Me Molesta, és com un himne a tota la gent casolana i també una declaració de refús a totes les tros de suro que sovint, fan que sortir de festa, acabi sent desagradable. La veritat és que tots aquest missatges no els diem nosaltres, però com si sí.