CATÀRTICA DECLARACIÓ

CRACK CLOUD – “RED MILE”

A LA VISTA

Igual que a l’abstracte s’arriba després d’un llarg procés de treball i síntesi, al pop-punk d’aquest costat de temps s’arriba a partir d’una miscel·lània d’oïda.

El col·lectiu de Vancouver Crack Cloud, després dels engrescadors Tough Baby i Pain Olympics, anuncia el seu esperat tercer àlbum. La banda, ara formada per Zach Choy, Aleem Khan, Bryce Cloghesy, Will Choy, Emma Acs, Eve Adams i Nathaniel Philips més el director creatiu Aidan Pontarini, van enregistrar el disc en estudis dels suburbis de Joshua Tree i de Calgary. Es diu Red Mile i és el primer que sortirà via Jagjaguwar a finals del mes que ve.

Amb aquest, s’apropen a l’art-punk per vehicular la catarsi i així evitar fer-se mal. ‘La meva relació amb la música punk quan era adolescent depenia de l’autodespreci. Una manera fàcil i destructiva d’enfrontar-me al que no m’agradava de mi mateix i del que no entenia del món que m’envoltava’ diu el bateria i líder del col·lectiu Zach Choy.

La primera vegada que es sent a parlar de Crack Cloud va ser fa casi una dècada a Calgary. El 2017, ja amb alguns dels seus membres instal·lats a Vancouver i treballant en Centres de Reducció de Danys, el tema de la superació personal i l’idealisme que vivien amb la feina, va aportar encara més substància a l’esperit de Crack Cloud. D’aquí va sorgir el sensacional debut Pain Olympics (Meat Machine – 2020).

Les lletres de Choy, el principal compositor, son incisives, amb un agut sentit d’auto-consciència. Afirma la vida sense negar la mort. En les lletres vol reflectir tota la idea del punk: una forma de rebel·lió que és molt fàcil convertir en una empresa de fer diners. Han comentat i no es sorprenen, com la música i els afeccionats poden ser contaminats a favor dels guanys econòmics de la industria i com aquest Medium, segon tema compartit, vol ser musical i líricament alliberador del grau de fustració. A l’estil Clash de la vella escola.

Crack Cloud estaran de gira per Europa aquesta tardor i com tantes i tantes bandes que si no els contracten els promotors dels guiri-festivals, passaran de llarg.