IMMA SUST, MÚSICA SENSE INSTRUMENTS

QÜESTIONARI i ENTREVISTA

Sex, Drugs & Rock'n'roll. Més relació impossible. Hem parlat de sexe i de rock’n’roll. De drogues no ens va donar temps.

Ho hem fet amb una influencer. Una influencer en amabilitat i simpatia que desborda energia positiva per tots i cadascun dels porus del seu cos.

Només entrar a l’espai Amantis, ja veiem que la cosa promet. A la vista, tot de joguines per entretenir-se una vegada s’ha llançat la televisió per la finestra i per les orelles, bona música sonant pels altaveus d’ambient: Scissor Sisters, Roy Orbison, Blondie,... new wave, soul, en una ben triada selecció.

A Imma Sust la coneixem d’haver editat diversos llibres, sola i a dues mans, de col·laboracions a la ràdio, de columnes a la premsa, de la televisió (entre altres, l’enyorat Videomaton Show de BTV amb el Joan Spin) i de ser la públic-relations de la cadena dels moderníssims sex-shops Amantis, que és on ens trobem, en una de les dues botigues que tenen a Barcelona.

TotdePop: Posem-nos en situació. D’on sorgeix la idea d’Amantis i quin paper hi jugues tu?

Imma Sust: T’explico. L’origen d’Amantis ve d’un senyor que es diu Carlos Icaza que fa 30 anys que va decidir muntar la primera botiga eròtica que no semblés el clàssic sex-shop: això vol dir, amb llum natural, les portes ben obertes, una certa cura pel disseny interior i amb accés per a tothom. Hi ha una frase del Carlos que a mi m’agrada molt quan busquem locals que és: ‘A la gente ya le cuesta entrar en tiendas como esta. No vayamos a ponerle mas pegas’. Llavors com es pot veure, la idea és muntar-les amb colors clars, fustes càlides, llibres, exposicions, que convidi a entrar.

TdP: I no us ha entrat mai algú que un cop a dins s’ha emportat una sorpresa al no identificar-la en el clàssic sex-shop?

IS: I tant. La setmana passada, a València sense anar més lluny. Va ser molt divertit. Un que va entrar buscant retoladors. Després va fer un tik-tok dient que hauríem de fer més visible el tipus de botiga que som, ‘que se note, que se note...’ què vol dir  que se note? Si som una botiga més, de barri, com qualsevol altre. I sense voler ens va fer una promo brutal (riures).

TdP: Un “estudi” de la Universitat de Londres titulat “Ciència darrera la cançó”, diu que el rock és perfecte per a les relacions, que son més intenses i passionals. Ho creus també, o penses que ens deixem influir massa pels experts, no només en aquest cas, sinó en molts altres aspectes de la nostra vida diària? (li sona el telèfon i ho aturem uns moments)

IS: Crec que la música té molt de sexy i el rock és molt passional i testosterònic. També et diria que és molt hetero, o no, no ho se, potser hi ha una parella gay que els hi encanta el rock a més dels típics. Però en qualsevol cas, la música et fa sentir viu, igual que el sexe. És ser feliç i connectar.

TdP: Per posar un exemple del rebombori que pot causar una cançó, quan va sortir Je T’Aime de Gainsbourg/Birkin, hi va haver un daltabaix. Com veus avui l’estat de la música socialment? Creus que s’ha difuminat aquesta força que pot tenir la música en un moment donat?

IS: Soc de clàssics, Madonna, Queen, Bowie...d’aquí uns dies vaig a veure a la Patti Smith que no l’he vista mai i em moro de ganes de veure-la. A partir d’aquí, sincerament, la música que es fa ara la veig molt poc reivindicativa. El més reivindicatiu avui és Zorra, la cançó que va anar a Eurovisión, que està molt bé, però que dius, home! potser hi falta alguna cosa. Potser em falten coneixements perquè el trap també hi ha una part feminista de dones potents i canyeres però que ja no hi connecto. Puc valorar-les i admirar-les, però no hi participo escoltant-les.

TdP: Las Vulpes l’any 1983 cantaven Me Gusta Ser Una Zorra. Nebulossa a Eurovisión canta #Ya sé que soy solo una zorra#. El missatge és diferent però igual de provocador. D’una a l’altra hi ha 40 anys. Creus que algun dia ens podrem relaxar i deixar enrere aquest discurs?

IS: És que no hem tornat amb el discurs. Estem més enrere encara. Estem anant enrere, com els crancs. Potser això resulta ser com les accions de borsa, que puja, baixa, torna a pujar... ara a Europa està avançant una ultra-dreta molt perillosa. M’agrada dir que estem com a dins la capsa del gat Schrödinger, que no saps cap a on anem, depèn del moment en que l’obris. M’agrada dir que el gat està viu i molt viu per tenir una actitud positiva, però la cosa està difícil. Tens la sensació de que als anys 80 teníem molta més llibertat i als 90 a la televisió jo ensenyava les tetes, deia el que em donava la gana i ara em censuren per ensenyar els mugrons. Ara és: això cuidado, això no es pot dir... en aquesta línia.

TdP: ...l’actual i perillosíssima autocensura...

IS: La censura és censura, imposada per tu mateixa o per part d’un altre... els límits de l’humor, si no ens podem riure de tot, és que no anem be.

TdP: Darwin va escriure que "Les notes musicals i el ritme van ser adquirits al principi de la humanitat amb el propòsit de captivar al sexe oposat". Hi estàs d’acord?

IS: Mira l’Elvis Presley com les posava a totes... o Bruce Sprinsteen, jo recordo amb 13 anys tenir el meu primer impuls sexual veient-lo, i el meu pare mirant-me i dient ‘però que li passa a aquesta nena?’ (riures). A l’adolescència ja tens clar si ets gay, hetero o bi... jo ho tenia claríssim, aquell home em posava! Quina meravella...

TdP: Creus que encara hi ha romanticisme?

IS: En absolut. Crec que el romanticisme és un engany del patriarcat perquè ens casem, tinguem fills i seguim igual.

TdP: Has estat mai enamorada platònicament?

IS: Què vol dir platònicament? D’algú que no em correspon? No. Això és d’idiotes. No perdré el temps amb algú que no em fa cas (riures).

TdP: A Liquid Sky, la pel·lícula de Slava Tsukerman de l’any 1982, uns extraterrestres diminuts, aterren en un terrat de Nova York i s’alimenten d’una substància que es produeix al cervell humà quan arriba a l’orgasme, morint segons després. Creus que és una bona mort morir després de... o és un mite i aquí ningú es vol morir?

IS: Home, doncs depèn del polvo perquè hi ha polvos de merda que si a sobre dius ‘i ara m’he de morir?’ (riures) Si és un polvo meravellós amb algú amb el que tens una connexió brutal, doncs no m’importaria que la mort m’enganxés follant, però que fos un bon globo, eh? (més riures)

TdP: De passada, creus en la vida extraterrestre?

IS: I tant. És que em sembla que és estúpid no creure-hi. És més, crec que fins i tot nosaltres ho podríem ser d’extraterrestres (li torna a sonar el telèfon)...

TdP: A finals dels anys 60, en els dies de les famoses groupies, Cynthia ‘Plaster’, des de la seva posició “privilegiada” es va començar a dedicar a fer escultures de penis de músics famosos, el primer va ser Jimi Hendrix, després van venir Dennis Thompson i Wayne Kramer, bateria i guitarrista de MC5, Zal Yanovsky, de Lovin’ Spoonful o Richard Cole, mànager de Led Zeppelin. En total, més de 70 homes van passar per les seves mans. En aquests temps d’autocensures, et semblaria vàlid avui com a acte polític reivindicatiu?

IS: L’acte reivindicatiu avui podria ser aquest (m’ensenya un poster on hi figura l’opció de fer el mateix, però d’una vulva) que és el que no s’ha mostrat al món. Estem farts de veure penis, n’he vist per tot arreu. Reivindico un lavabo ple de conys i de clítoris. Ho fem aquí, a Amantis, jo tinc la meva vulva. Aquí tinc 30.000 penis, crec que ja ha arribat l’hora d’ensenyar vulves!

TdP: Si et dic Donna Summer, que et ve al cap?

IS: Força, feminisme, la jefa...

TdP: Mick Jagger?

IS: Energia... i amb 80 anys! La meva mare diu: ‘Es droga’ i jo li dic: ‘Això tu no ho fas ni amb totes les drogues del món!’ (riures) I el Bruce amb 74!... al·lucinant. Encara que qui ara qui brinca és la guitarra, ell ja no salta (més riures). I el Raphael, que soc una de les seves groupies...80 tacos i segueix, això sí, no mou els peus, es queda clavat. Son gent que de petits van caure a la marmita, com l’Asterix o l’Obelix, mai sé qui és qui (i més riures).

TdP: Tens algun hobby?

IS: M’agrada molt cuinar. Si no fes el que faig, seria cuinera.

TdP: Quan no ets a Amantis, a la radio, al gimnàs, en quin assumpte et poden trobar?...

IS: Venent “Thermomix”. Si ens vols una te la puc oferir.

TdP: Potser ets més casolana del que pots semblar a primera vista?

IS: Si, i tant. Soc molt senyora de la casa i per la nit m’apago. Soc juerguista de dia, no de nit.

TdP: Tens una columna a El Periódico. Amb el Joan Spin, el 2004 vas treure un llibre sobre lo freak català. Després va venir Solters Convençuts amb Marc Villanueva i fa un parell d’anys Les Temptacions de l’Eva tu sola. Hi ha nou llibre o projecte a la vista?

IS: Les Temptacions de l’Eva ja el vaig escriure jo sola, que m’agrada molt. Els altres, amb l’Spin el vam fer perquè ens avorríem i vam dir de fer alguna cosa i va sortir el Freak i amb el Marc, com que escrivíem tots dos articles a l’Avui li vaig proposar de fer alguna cosa junts i va sortir el Solters Convençuts. Després també vaig fer alguns llibres amb un pseudònim, per adolescents, romàntics, per això lo del pseudònim ‘jo no els he escrit’ (riures). I finalment aquesta novel·la eròtica de Les Temptacions de l’Eva – perquè posar ‘les pomes de l’Eva’ quedava fatal (en castellà es va dir Las manzanas de Eva). És un llibre que m’agrada molt com ha quedat. És una novel·la que parla d’una sexualitat molt lliure, molt feminista, molt LGTB-friendly. He volgut trencar molts tabús. Hi surt gent gran follant, condons, pollas que en un moment donat no trempen i no passa res. Per fer alguna cosa més real, normalitzar-ho, eròtic, no porno. Quan en tingui necessitat n’escriuré un altra. Escric per necessitat.

TdP: Entrem al qüestionari. El teu menjar preferit?

IS: La paella!... amb vi blanc, res de sangria! (riures)

TdP: Amb molts diners, a on t’agradaria anar de vacances?

IS: Al Japó, que no he estat i val molta pasta.

TdP: Què has somiat aquesta darrera nit?

IS: No somio gaire. Acostumo a dormir be.

TdP: T’has penedit alguna vegada d’haver estat sincera?

IS: I tant!!!! Soc la reina del sincericidi. Amb l’edat ja he aprés que no cal dir-ho tot. Si no em pregunten, mantinc la boca tancada.

TdP: Quin personatge de la història t’hauria agradat conèixer?

IS: Algun científic, potser Leonardo da Vinci. Li diria, ‘explica’m coses!’ I seria molt divertit segurament. A més li agradava també molt la cuina. O algun filòsof, Aristòtil. Algú amb qui pugui tenir una bona conversa,... Plató. Descartes no i Khant tampoc que a la selectivitat em va sortir i em van posar un 2 de nota (riures).

TdP: T’emportes les tovalloles dels hotels?

IS: No sempre però a vegades sí.

TdP: Què vols ser de gran?

IS: Gran.

TdP: Defineix gran

IS: Vull continuar vivint i créixer. Fer-me gran amb dignitat. Quan de petita em preguntaven que volia ser de gran, ja deia ‘gran’! Per fer el que vulgui i marxar dels llocs que em doni la gana.

TdP: Si poguessis tirar enrere en el temps i matar a Bill Gates acabat de néixer, ho faries?

IS: Per què he de matar a Bill Gates? No. No mataria a ningú... Espera! Ja sé, però seria a molts: tots els pederastes del món! Aquests si que els mataria a tots i no tindria remordiments. O sigui, em carregaria a tot un col·lectiu, sencer, el de pederastes.

TdP: El lloc més estrany on has dormit?

IS: Doncs mira, a Menorca. No trobàvem lloc per dormir i vam agafar una barqueta fins a un iot on ens vam colar i vam dormir dalt.

TdP: Si obrim la teva nevera, què hi trobarem?

IS: Doncs de tot. Caurà algo segurament, perquè sempre està a tope. Menys embotits, que intento no menjar gaires processats, tot i que m’encanten! Llavors millor no tenir-ne perquè si en tinc me’ls menjo (riures)

TdP: Et pots fer invisible durant una hora

IS: Oh! Quina meravella! No t’ho puc dir... (insisteixo)... es que la faria servir per si sospito d’algú que està fent mal, aniria a confirmar-ho, lo que parlàvem abans dels abusos. Tinc una amiga que té un novio i que no m’agrada, doncs aniria a comprovar si la tracta be. Això faria. Vigilar que tothom sigui feliç.

TdP: Hi ha un avís de bomba al teu edifici i s’ha de desallotjar, què t’emportes?

IS: Això em va passar. No va ser una bomba, però sí per un incendi i vam haver d’evacuar l’immoble. Em vaig endur el gos, el mòbil i el tabac. Ara com que no tinc gos i no fumo, doncs m’emportaria el mòbil... i les claus per si no explota.

TdP: Només pot sonar una cançó al teu funeral. Quina escolliries?

IS: Una alegra. Del Bruce... Dancing In The Dark. Ballant en la foscor però feliç.

TdP: Va costar trobar el dia per fer-li l’entrevista. Però la bona estona que vam passar i el contagi tremendament genuí per la vida que ens va transmetre, valen totes les esperes.