RES NI NINGÚ PODRÀ AMB ELLA

LINDA THOMPSON – “PROXY MUSIC”

NOU REGISTRE

Als seus 76 anys, la respectada cantant i compositora anglesa Linda Thompson, ha decidit treure un nou disc en la seva carrera d’obstacles una dècada després del darrer treball.

Però com que no hi ha obstacle que es resisteixi si hi ha una forta personalitat al darrera, la músic acaba de llançar Proxy Music, que encara que sembli una paradoxa, és tot un al·legat a favor del defalliment i del bon sentit de l’humor. ‘No és que fos una gran idea’ diu Thompson ‘És que era l’única idea’.

Des de fa uns anys que Thompson pateix una malaltia que la impedeix cantar amb normalitat. Una distòpia espasmòdica molt emprenyadora. Per això va decidir que si ella no ho podia fer, ho faria algú altra per ella. Així, ajudada pel seu fill Teddy Thompson (que ha co-produït l’àlbum) van fer una selecció d’amics i familiars per fer la funció vocal. Rufus i Martha Wainwright, Eliza Carthy, The Procalimers, Dori Freeman, John Grant, els seus fills, l’esmentat Teddy i la seva germana Kami son alguns d’ells i la seva ex-parella Richard, que el trobem a la guitarra i teclats en algunes peces. ‘La música a la meva família, és com un pegament. Ens uneix’ diu Thompson.

Escrites per ella, son onze cançons tristes, d’amor i de l’envelliment, emmarcades per un sentiment fort d’esperança, que es contraresten amb la divertida portada, parodia del debut de Roxy Music de l’any 1972, on surt ella parodiant també a la model Kari-Anne Moller. ‘Vaig pensar que seria divertit interpretar a la pin-up dels vells temps’ es veu que va explicar entre riures. ‘En l’original, la model arrufa una mica el llavi, però quan ho vaig intentar fer, es va produir una mena de rigor-mortis que encara ho fa més divertit’.

Va ser als anys 80 que ja li van diagnosticar. Després d’One Clear Moment (Warner – 1985) va fer una pausa que va re-activar treient tres discos, el darrer Won’t Be Long Now (Pettifer Sounds – 2013) fins ara amb aquest fabulós Proxy Music de la mà d’StorySound Records. Son onze cançons amb les que es fa molt difícil destacar-ne cap donat el sentiment declarat i la bellesa aportada en cada una d’elles.

Tonades de molta tradició folk amb majestuosa instrumentació, melodies que es recargolen entre filigranes acústiques, en un admirable retrat de la força d’aquesta dóna. Comença amb The Solitary Traveler, un colpidor tema sobre una dóna ‘malvada’ que ha perdut la veu i l’amor del pare del seu fill. Però sap donar-li la volta i en la veu de Kami, la seva filla, canta #Estic sola. Sense veu, sensa el fill sense home / Però nois, esteu tots equivocats, soc experta i lliure / Tots el meus problemes han marxat#.

Tanca aquest Those Damn Roches, un tribut als famosos clans musicals, amb la veu de Teddy i la guitarra de Zak Hobbs, el net de Linda i Richard. La cançó torna a tenir alguna cosa de biogràfica: #Els Thompson tiran del meu cor / No podem dur-nos bé excepte quan estem separats#’.

Aquest diumenge que ve, el presenta en directe en el càlid espai de la City Winery de Nova York, acompanyada de tothom. Per qui estigui per allà i volgui sentir la vibració.

Llista de les cançons:

The Solitary Traveller – Kami Thompson

Or Nothing at All – Martha Wainwright

Bonnie Lass – The Proclaimers

Darling This Will Never Do – Rufus Wainwright

I Used To Be So Pretty – Ren Harvieu

John Grant – John Grant

Mudlark – The Rails

Shores of America – Dori Freeman

That’s the Way the Polka Goes – Eliza Carthy

Three Shaky Ships – The Unthanks

Those Damn Roches – Teddy Thompson