DES-ETIQUETAR

POM POKO – “CHAMPION”

NOU REGISTRE

Vivim voltats de tòpics que cal anar desemmascarant. El quarteto Pom Poko, des de Noruega, en desmunta un: que no es pot fer pop de nivell des d'allà dalt.

Es van activar Trondheim el 2016 i son Ragnhild Fangel (veu), Martin Miguel Tonne (guitarra), Jonas Krøvel (baix) i Ola Djupvik (batería). Porten fent una mescla equidistant d’indie, dream i punk pop amb la que continuen desmuntant més tòpics, en aquest cas sobre etiquetatges.

Van debutar amb el brillant Birthday (Bella Union – 2019). Al cap d’un any van plantar Cheater, amb el que van agafar un bon lloc per fer-se veure i escoltar. Després de l’èxit, i molt assenyadament, van decidir que per un temps corregués l’aire. El resultat del relaxament temporal, ha donat com a fruit un nou àlbum, madur, amb onze talls trenats amb un eclecticisme renovat. ‘Sembla que estem madurant i creixent junts’ explica Ragnhild. ‘Amb aquest àlbum, haurem sigut una banda durant 8 anys. Quan no estàs treballant, aprens a valorar el que has construït’. El disc es diu Champion, la producció ha anat a càrrec de la pròpia banda, la mescla és d’Ali Chant des de Bristol (PJ Harvey, Dry Cleaning) i s’han mantingut amb Bella Union per la seva edició. 

Tonne explica: ‘Potser és una mica menys recarregat’. Djupvik també diu la seva: ‘Estem en un punt en que podríem treballar telepàticament. A l’estudi parlàvem poc. Tots sabíem el que se suposava que havíem de fer’. Està clar que saben que es troben en un moment dolç. Nosaltres l’assaborirem amb les potents ràfegues de guitarra de temes com Go, Big Life o aquest My Family. 

‘En aquest àlbum hem volgut fer un so més simple i fer-les com una mica més grunge i contundents. La qüestió era que ens adonéssim de que podíem contenir moltes coses diferents a la vegada i aprofitar-ho’ suggereix la vocalista. Anti-etiquetes al poder!