dijous, 6 de gener del 2022

MILDRED MAUDE, POTENT ‘NOISE’ A TRES BANDES

NOU REGISTRE

El dia de Reis, sembla un bon dia per entrar en la fase de desacoblament. En breu, amb dues o tres tongades, deixarem anar per sempre més qualsevol rastre del 2021. Pitgem el botó amb Mildred Maude.

El trio de Cornwall, format per Matt Ashdown (guitarra), Lee Wade (baix) i Louie Newlands (batería), van debutar amb CPA I – III fa casi quatre anys. Un àlbum amb el que totes ens vam quedar amb el dubte de si hi hauria continuïtat. A sobre, va aparèixer l’home del sac, que el duia ple de virus mutants. Encara que asseguren que just abans de que arribés el pobre home, el disc el tenien ja casi enllestit.

(fot Hugo Ashdown)

D’aquesta manera doncs, amb sorpresa i alegria, ens ha arribat el segon àlbum de Mildred Maude. Es diu Sleepover, l’ha produït la pròpia banda amb Tom Joyce i Seamus Constance i ha sortit via Sonic Cathedral Recordings. L’enregistrament es va fer a Sawmill Studio al mateix Cornwall i la masterització la van posar a mans de Simon Scott (Slowdive). ‘Potser en aquesta ocasió, hem estat més relaxats i còmodes amb el que estàvem fent. Sí, sembla que comencem algunes pistes amb suavitat i això va marcar la dinàmica. L’entorn a l’estudi Sawmills, també va ajudar’ explica Louie Newlands.


Amb Trevena, el primer tema, es pot copsar això. Amb Chemo Brain, l’únic que dura encara no tres minuts, expliquen: ‘Li vam posar aquest nom per un efecte secundari del tractament contra el càncer de Lee, que de sobte li donava com bloquejos mentals . La portada de l’àlbum també s’inspira en el tractament: és un model molecular de ciclofosfamida, una de les drogues que li van donar’. Elliott’s Floor i Glen Plays Moses, de 10 i 20 minuts, son hipnòtics terrabastalls de potent base rítmica i un exultant festeig de la guitarra de Matt Ashdown que, en el cas del segon tema, el va tocar gairebé tot, amb un tornavís. ‘Li vam posar aquest nom pel nostre amic Glen, que és qui ens porta als nostres concerts i ven el merchandising’ explica Newlands. De històries, ja en tenen per un altre àlbum que desitgem no trigui quatre anys més. Perquè qui sap si el proper home del sac acabarà amb totes.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada