SIMON BROMIDE, DES DEL FONS DEL LOCAL

NOU REGISTRE

Abans d’acabar l’any, encara vam poder gaudir d’un àlbum poc habitual. Una gemma pop, que per tancar l’any i tirar la clau al mar, ens va de perles. Nou cançons posseïdes per consciències viatgeres que tant es fan visibles traslladant-nos a l’any 1972, com a 50 anys després.

Àlbums com Muswell Hillbillies dels Kinks  o Sail Away de Randy Newman, ens venen ràpid al cap escoltant cançons com Not That Type o Reflections Of Seating. Amb The Skehans Song, el pop més melòdic de mitjans de la mateixa dècada, ens retorna com una fogonada purificadora per poder continuar el camí més o menys en pau.

Amb base a la ciutat de Londres, des de finals dels 90 que Simon Berridge, amb la seva banda Bromide, està en funcionament. Fa un mes va llançar el seu “debut” amb aquest esplèndid Following The Moon. El va enregistrar als Bark Studios (Primal Scream, MBV, Beth Orton, Denim), a  Walthamstow, de la mà de Brian O’Shaughnessy i ha tirat dels musics Dave Hale, Dimitri Ntontis, Stephen Elwell, Ed 'Cosmo' Wright, Katy Carr, Terry Edwards i Fells Guilherme, a més de les col·laboracions de Terry Edwards i Julie Anne McCambridge. Es manté fidel a sí mateix, editant amb Scratchy Records. I no cantarem allò de “Donde estan las llaves, matarile...?”.